Resultats de la cerca
Es mostren 2640 resultats
Miquel Ferrer i Sanxis
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica 1950, Visió…
Karl-Birger Blomdahl
Música
Compositor suec.
Deixeble de Hilding Rosenberg, les seves primeres obres manifesten l’empremta de la tradició musical nòrdica de C Nielsen i J Sibelius Interessat en les qüestions estructurals sorgides de l’ús de la polifonia, analitzà, juntament amb altres membres del Monday Group, l’anomenada "nova objectivitat" de Paul Hindemith, materialitzada en el seu Concerto Grosso 1944, basat en un llenguatge neobarroc A partir del 1946, la seva visió musical s’amplià interessant-se en les contribucions realitzades per B Bartók, I Stravinsky i la Segona Escola de Viena En aquest període començà a collaborar amb el…
Francesco Lucca
Música
Editor italià.
De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un cop mort Francesco Fou una…
avaluació
Educació
Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera s’han assolit els objectius pedagògics proposats.
Pot ésser interna, realitzada per l’alumne —ja sigui individualment o en grup—, o externa, feta pel docent Una segona divisió més conceptual diferencia entre el plantejament positivista i el cognoscitivista Des del primer, l’avaluació atén exclusivament els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge Des del segon, l’avaluació considera els resultats obtinguts i també l’adequació dels processos seguits en l’acció educativa i és concebuda, per tant, com un mitjà de l’ensenyament i no pas com una finalitat D’acord amb aquesta visió, es distingeixen tres tipus d’avaluació l' avaluació…
miracle
Religió
Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
Per a l’home de cultures primitives, el miracle no significa contradicció entre fe i raó, com pot ésser el cas per a l’home de cultures més evolucionades, sinó la presència d’una causalitat més elevada, més “divina” El culte es basa inicialment en la possibilitat del miracle, perquè es tracta d’accions de caràcter meravellós i extraordinari, que tenen com a conseqüència una transformació de les condicions de vida de l’home i del cosmos Normalment, el mite és el marc narratiu on té lloc el miracle El miracle, sobretot en la seva forma cultual, tendeix a un millorament, a una conversió, de l’…
cosmologia cíclica conforme
Astronomia
Model cosmològic dins el marc de la relativitat general.
Proposat el 2010 pel físic Sir Roger Penrose, postula que l’expansió de l’Univers comportaria que aquest arribés a tenir una densitat infinitesimal, una entropia menyspreable, i que s’aturés el temps, equiparant-se conformacionalment l’Univers a un punt inextens en el qual es produiria un altre big-bang , i així de forma successiva en una sèrie infinita de cicles anomenats eons S’oposa a la visió cosmològica inflacionaria àmpliament acceptada per la majoria de cosmòlegs, aportant noves solucions a les equacions d’Einstein Es basa en la troballa de zones en forma d’anells…
Vasco Pratolini
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals collaborà com a redactor En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale — hom troba ja els motius principals de la seva temàtica els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris, així com els trets definidors del seu art el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques com les de Cronaca…
Frédéric Bastiat
Economia
Economista francès de l’escola «optimista».
Fou membre de l’assemblea constituent el 1848 Publicà el seu primer article el 1844 a “Journal des Économistes”, i, traslladat a París, publicà molt en poc temps Destaquen Cobden et la ligue 1845, Sophismes Économiques i, sobretot, Les Harmonies Économiques 1850 Fou l’impulsor, a més, de l’Association du Libre Échange La seva concepció del món és basada en una harmonia deista que evita tota tensió entre els diversos sectors econòmics Aquesta visió l’enfrontà alhora amb l’economia clàssica anglesa, amb el proteccionisme i amb el socialisme La seva teoria bàsica és la del valor-servei,…
Francisco de Vitoria
Cristianisme
Teòleg castellà.
Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura, els Pares,…
Ilya Kabakov
Art
Artista ucraïnès.
Viu i treballa a Nova York, Moscou i París Durant molts anys treballà com a illustrador de llibres, la majoria per a infants Entre el 1992 i el 1993 impartí classes a l’acadèmia de belles arts de Frankfurt Ha treballat en l’escenografia i els vestuaris de l’òpera Life with an Idiot Amsterdam, 1992 i fou un dels artistes seleccionats a la Documenta IX de Kassel 1992 Utilitza diferents suports, com sèries de dibuixos, àlbums, teles, installacions d’objectes L’exposició Op Het Dak/Sur le toit , al Palais des Beaux Arts de Brusselles 1996, mostrava una installació amb el mateix nom Treballa sobre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina