Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
gabió
Construcció i obres públiques
Massa de palets de riu, de forma prismàtica, continguda dins una gàbia de tela metàl·lica; serveix per a protegir les vores dels rius quan el cabal d’aigua creix.
buidat | buidada
Heràldica
Dit de les peces i figures en les quals manca la part interior, talment que no en resten sinó unes vores estretes i es veu el camper de través.
caputxí
caputxins
© Terence Lee - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer primat, de la família dels cèbids, de les dimensions d’un gat, amb el pelatge de color castany amb les vores de la cara i el coll blanques.
El crani és de forma cònica, i la cua, llarga i prènsil Viuen en grups en els boscs d’Amèrica del Sud, des de Nicaragua fins al nord de l’Argentina
parells
Indústria tèxtil
Fils agrupats de dos en dos (i a vegades de tres en tres) que es posen a les vores de les robes com a reforç, en teixir la tela.
allargues
Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures o vores d’una peça de vestir, a fi que, si més tard convé, hom la pugui allargar.
teixit
Teixit
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg.
L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…
càpsula fonocaptora
càpsula fonocaptora
(CC0)
Electroacústica
Transductor mecanoelèctric emprat en la reproducció de discs fonogràfics, que transforma els senyals mecànics o moviment de la punta lectora en senyals elèctrics.
Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques , les de resistència variable , les fotoelèctriques i les de condensador entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils Les càpsules de resistència variable són basades en la variació de…
membranòfon
Música
En la classificació delsinstruments, categoria que inclou tots aquells en els quals el so es produeix mitjançant la vibració d’una membrana en tensió o d’un diafragma, subjectats des d’una part estructural inerta.
En gairebé totes les cultures, la membrana és feta tradicionalment de pell, però en alguns instruments moderns s’ha substituït per materials sintètics Els diafragmes són generadors de so que aprofiten la tensió de superfícies metàlliques o d’altres materials rígids tambor jamaicà, els quals produeixen la vibració en ser deformats per una acció mecànica, com la percussió sobre la seva superfície En la classificació Hornbostel-Sachs se’ls atribueix el segon decimal 2, a partir del qual es defineixen les principals famílies segons la manera com es fan sonar les membranes i la morfologia dels…
Banyeres de Mariola
Municipi
Municipi de l’Alcoià, al vessant occidental de la serra de Mariola.
Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el regadiu en comprèn 358, i…
Àkhila II
Dues monedes visigòtiques d’Akhila II. (Tarragona)
© Fototeca.cat
Història
Rei visigot, fill i successor de Vítiza en una part del seu regne.
En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…