Resultats de la cerca
Es mostren 90649 resultats
Mestres cantaires
Història
Poetes populars alemanys, sovint menestrals, dels s. XIV al XVI, que s’autodenominaven ‘mestres’ per tal de diferenciar-se dels seglars no instruïts.
Estaven organitzats en corporacions on la poesia era considerada una ciència amb regles molt estrictes Tot i ésser els successors de la poesia cortesana Minnesang , només tractaven de temes sacres i històrics amb finalitat didàctica Llur poesia tendeix a l’abstracció i a l’allegoria i s’aparta de la vida que els envolta Els més famosos són Heinrich von Meissen, considerat el fundador d’aquest moviment artístic, Hans Volz i Hans Sachs, que intentaren d’introduir innovacions mètriques i musicals El centre dels Mestres cantaires passà al s XV de Renània a Nuremberg i, més tard, a…
dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
cigala

Cigala (Lyristes plebejus = Tibicen plebejus, del gènere Cicada)
iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàcids.
Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la saba de les…
teorema de Rouché-Frobenius
Matemàtiques
Teorema que permet la classificació dels sistemes lineals d’equacions.
Donat un sistema no homogeni de m equacions lineals amb n incògnites, escrit en forma matricial A x = b , b ≠ 0 , on A és la matriu de coeficients del sistema, b la columna dels termes independents i x la columna de les incògnites, el sistema és compatible és a dir, que té solucions si el rang de A és igual al rang de la matriu ampliada A , b matriu Si aquest rang és igual al nombre d’incògnites, aleshores es tracta d’un sistema compatible determinat o sia, amb solució única, però si el rang és menor que el nombre d’incògnites, es tracta d’un sistema compatible indeterminat…
silenciador
Tecnologia
Dispositiu que, muntat al tub d’escapament dels motors d’explosió o a la tovera dels motors de reacció, esmorteeix el soroll produït pels gasos expulsats.
El silenciador dels motors d’automòbil consisteix en una cambra en la qual s’eixampla el tub d’escapament i la vena gasosa s’expandeix i es refreda i xoca amb una sèrie de pantalles que dificulten la propagació de les ones sonores Aquest tipus de silenciador representa una pèrdua d’energia equivalent al 5% del combustible El silenciador emprat en els motors de reacció, molt més complex i de cost econòmic molt més elevat, és basat generalment en la subdivisió de la vena de gasos que surt per la tovera
escarabat lluent
Entomologia
Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràvids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.
Calosoma sycophanter és un escarabat de 3 cm de llargària, cos esvelt, cap allargat i prim, abdomen cobert d’èlitres amples de vores paralleles de color daurat i marcats per estries longitudinals Habita als boscs de pins, on duu vida crepuscular i s’alimenta sobretot d’erugues És molt comú en els boscs litorals dels Països Catalans El gènere Hyster comprèn escarabats de petites dimensions, amb el cap curt, retràctil sota el tòrax, i armat de fortes mandíbules tenen el cos arrodonit, els teguments forts i brillants, el tòrax i l’abdomen amples i les potes curtes Viuen entre…
conversió industrial militar
Militar
Reorientació dels recursos, tant humans com tecnològics, del camp militar al civil.
És associat amb un procés de reestructuració dels equips i de les installacions per a una producció militar amb vista a un possible mercat civil No s’ha de confondre amb diversificació que fa compatible la producció civil i militar En la conversió no hi ha possibilitat de retorn a la producció militar
benitoïta
Mineralogia i petrografia
Silicat de titani i bari, BaTi(SiO3)3, del grup dels sorosilicats.
Els tetràedres formen anells triples, entre cada tres dels quals s’intercalen, alternativament, ions de Ba i de Ti Cristallitza en el sistema hexagonal, i forma cristalls de fractura concoidal d’un color blau clar, molt pleocroics Té duresa de 6-6,5 i pes específic de 3,65 És emprada en joieria
Agustí Buades i Frau
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant, considerat un dels millors retratistes mallorquins del s XIX.
Autodidacte, s’adaptà als més diversos estils De la seva producció pictòrica són remarcables els retrats del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso medalla d’or de la diputació provincial de les Balears, 1848 i Miquel Salvà Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades
Zemskij Sobor
Història
Assemblea consultiva russa (‘Assemblea de la terra’) dels s. XVI i XVII.
Presidida pel tsar i integrada per autoritats eclesiàstiques, el consell dels boiars, membres de les classes populars i homes lliures de les ciutats, fou convocada sovint en temps d’Ivan IV, intervigué en l’elecció de Borís Godunov i fou novament activa sota Miquel III, però perdé importància a partir del 1622