Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Raymond Subes
Forjador francès.
Es formà en l’art de la forja amb ERobert Són obra seva les reixes de l’església de Saint-Germain-des-Prés, a París, les de la catedral de Rouen, la porta de l’ajuntament de Nantes, la de la prefectura de Càors i la de l’edifici central de la Banque de France, a més de baranes d’escala, taules, llums i objectes decoratius, tot d’un estil geomètric elegant i sobri Publicà La forja antiga 1930 i La forja moderna 1948 Fou membre de l’Institut de France
‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar
Història
Hagib del califat de Còrdova (991) i governador general del Marroc (998).
Una vegada mort el seu pare Almansor 1002, el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar ‘el triomfador’ en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell 1003 Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol
Aleksandr Konstantinovič Glazunov
Música
Compositor rus.
Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa
Giraut de Bornelh
Literatura
Trobador provençal.
Professional de la poesia, fou rebut a les corts de Ricard Cor de Lleó, del vescomte de Llemotges i dels reis de Castella, de Navarra, i de Catalunya-Aragó Era anomenat el “mestre dels trobadors” i potser exercí de mestre de trobar Prengué part en la tercera croada Hom en conserva 76 poesies, que palesen més bon ofici que no pas originalitat de pensament Tot i la seva tendència al trobar ric, quan debaté amb Raimbaut d’Aurenga defensà la poesia clara contra l’hermètica, propugnada pel seu adversari
Gao Xiaosheng
Literatura xinesa
Escriptor xinès.
Canvià els estudis d’economia pel periodisme Compromès amb la revolució maoista, fou funcionari d’afers culturals de la seva província natal, de la unió d’escriptors de la qual fou membre Publicà, sobretot, contes Tot i que les seves primeres obres exaltaven la vida dels camperols sota el comunisme, fou considerat desafecte al règim Bandejat al camp, se li prohibí escriure fins el 1979, que fou rehabilitat La seva obra posterior, molt més realista i irònica, amb títols com ara Shuidi zhang’ai ‘Obstrucció subaquàtica’, 1981, és considerada la més reeixida
cent
Música
Unitat de mesura additiva dels intervals musicals.
Es defineix de manera que l’interval d’octava conté 1 200 cents En l’escala ben temprada, 100 cents corresponen a un semitò Tot i que els intervals musicals es defineixen en un començament mitjançant la seva relació de freqüències, el pas a les unitats additives resulta molt útil per a comparar els diversos sistemes d’afinació Així, la 5a J que correspon a una relació de freqüències de 3/2 és de 702 cents, mentre que el mateix interval en l’escala ben temprada resulta de 700 cents
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
intermède
Música
Obra musical d’origen francès que s’interpreta entre els actes d’una òpera o d’una representació teatral, i que té la funció d’entretenir el públic i facilitar els canvis d’escena i de vestuari.
S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli
Lluís Crespí de Valldaura i Bou
Literatura catalana
Dret
Poeta.
Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís
,
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori Ideà un mètode de gimnàstica rítmica ‘eurítmica’ per a infants, basat en la música Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau Dresden, i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme 1907, i òperes, com Sancho Panza 1897, concerts, cançons, etc Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya