Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Horacio Quiroga
Literatura
Contista uruguaià.
D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de amor, de…
Societat Catalana d’Estudis Jurídics
Dret
Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Fou creada a partir de la segregació de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics Econòmics i Socials en tres entitats les altres dues, la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana de Sociologia l’any 1987 La finalitat de la institució és l’estudi de la investigació del dret en general i d’una manera especial, del dret català, la difusió del seu coneixement i la publicació de treballs relacionats amb la matèria L’any 1995 en fou nomenat president Josep Maria Mas Solench, i des del 2005 ocupa el càrrec Josep Cruanyes i Tor Publica, entre d’altres, la Revista Catalana de…
Escola Superior de Música de Catalunya
Música
Centre de formació musical de grau superior.
És l’únic centre d’iniciativa pública a Catalunya facultat per a impartir el grau superior de música, equivalent a una llicenciatura universitària Inicià les seves activitats el curs 2001-02 amb 117 alumnes, en una seu provisional, fins que el 2004 ocupà les installacions definitives al complex de l’Auditori de Barcelona Ofereix titulacions en deu àmbits jazz i músiques modernes, música antiga, música clàssica i contemporània, música tradicional, teoria i composició, direcció, musicologia, pedagogia, sonologia i promoció i gestió El violinista Gerard Claret , que s’encarregà de posar en marxa…
Maria del Pilar Fernández i Bozal

Maria del Pilar Fernández i Bozal
Política
Dret
Advocada.
L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al govern de la…
Salvador Rueda Palenzuela
Urbanisme
Ecologia
Biòleg, especialitzat en ecologia urbana.
Llicenciat en ciències biològiques 1976 i psicologia 1980 per la Universitat de Barcelona Fou fundador i director 2000-20 de l’Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona BCNecologia A través dels treballs realitzats a BCNecologia desenvolupà diversos projectes d’urbanisme, espai públic, mobilitat, edificació i energia, i biodiversitat fins a convertir l’Agència en un referent en l’àmbit internacional És president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial És autor de diverses publicacions i articles cientificotècnics i de divulgació sobre medi ambient urbà Entre les seves…
Jesús Fernández Santos
Literatura
Novel·lista i contista castellà.
Participà en les activitats teatrals universitàries com a director i actor La seva novella Los bravos 1954 s’insereix en el realisme social Posteriorment es decantà cap a una narrativa de temàtica més intimista, centrada en l’exploració del món interior dels personatges D’entre els seus llibres de narracions es destaquen Cabeza rapada 1958, Las catedrales 1970, A orillas de una vieja dama 1979 i Las puertas del edén 1981 D’entre les seves novelles cal citar En la hoguera 1957, La que no tiene nombre 1977, Extramuros 1979, Cabrera 1981, Jaque a la dama 1982 i El griego 1985 Ha dirigit diversos…
Josep Barceló
Història
Dirigent obrer.
Capdavanter de l’associació de filadors de Barcelona, prengué part en la direcció de la primera vaga general de la darreria de març del 1854 i en l’anomenat conflicte de les selfactines de l’estiu de l’any següent En ésser restablerta la milícia nacional, en fou elegit capità Arribà a ésser el dirigent obrer més popular i més influent de Catalunya Per l’abril del 1855, en prendre el càrrec de capità general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d’una suposada participació en el crim del mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort…
Espanyol
Família burgesa originària de la ciutat de Vic, dels segles XII al XIV.
Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos…
Domus de Vilageriu (Tona)
Art romànic
El primer senyor conegut d’aquesta fortalesa és l’arxilevita Randulf que era senyor del castell de Rocafort, al Bages, i va comprar el domini alodial de Vilageriu al comte Ramon Borrell el 1022 Randulf traspassà la fortalesa a la seva muller Trasegòncia i al seu fill Sunyer Randulf El domini de Vilageriu es mantingué en la família Rocafort fins que passà successivament a les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia El 1300 Guillem de Castell cedí la domus i les terres de Vilageriu per fundar un benefici a l’església de Sant Pere del Castell de Muntanyola el 1336 el benefici es traslladà a la…
Sant Feliu de Vilamflor (Sort)
Art romànic
Aquesta església, de la qual resten uns vestigis escadussers, es trobava en l’indret on hi ha el despoblat de Vilamflor, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Vilamflor s’ha intentat identificar amb el lloc anomenat Villa Furoris en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva història, gairebé del tot desconeguda, devia anar vinculada a la del castell de Vilamflor, ben documentat En el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’hi inclou l’església de Sant Feliu de…