Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Làscaris
Gran família feudal bizantina que, després del saqueig llatí de Constantinoble, assolí un relleu important amb Teodor I, fundador de l’imperi de Nicea (1204).
Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars…
Gai Juli Cèsar Germànic Calígula
Història
Emperador romà (37-41).
Era fill de Germànic i d’ Agripina la Gran Educat enmig dels soldats, fou aleshores que hom li donà el sobrenom de Calígula de càliga Succeí Tiberi, i fou emperador des de l’any 37 amb l’ajut de Sertori Macró Governà amb saviesa durant uns quants mesos abolí la Lex Maiestatis , tornà el poder electiu als comicis i mantingué un perfecte acord amb el senat Poc després, però, afectat per una rara malaltia que degenerà en follia hom li ha atribuït el nomenament del seu cavall com a cònsol, fou un dèspota i pretengué de proclamar-se déu Els seus crims foren cèlebres, i tot el seu…
Guillem Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1561-70).
Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i…
Marçal Busquets i Torroja
Teatre
Comediògraf.
Deixà l’ofici familiar d’argenter i es feu traductor del francès Jules Verne i Alexandre Dumas i de l’anglès al castellà S'inicià en castellà La humana sabiduría , 1857, però fins a Un poll ressuscitat 1865, peça on satiritzà la burgesia, no assolí popularitat Altres obres, totes d’una gran habilitat escènica, són Un pa com unes hòsties 1866, Reus, París i Londres 1866, Qui al cel escup 1866, en què, seguint la línia d’autors com Dumas i Scribe, tradueix les relacions amoroses en termes de dots i transaccions econòmiques Aquest component de lleu crítica social és present també en altres…
,
Gombau de Ribelles
Història
Cavaller.
Anà a la conquesta de Sardenya, on adquirí possessions, entre d’altres un feu a Sàsser Fou castellà de la Joiosa Guarda 1339 Es casà amb Saurina d’Anglesola, senyora de la meitat del lloc de Terranova l’altra meitat era de Joan d’Arborea, del qual es queixà Gombau perquè havia posat forques on no tenia jurisdicció 1344 Gombau, que ja havia estat pres i exiliat per Ramon de Cardona, fou també fet presoner pels genovesos al golf de Lleó Organitzà la retirada dels catalans supervivents a la batalla d’Aidu de Turdu 1347 Collaborà amb Jaume d’Aragó en afers de govern fins a l’arribada de Riambau…
Carlos Reyles
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví…
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé
Cristianisme
Monjo reformador.
Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició…
Albert Fabra i Foignet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París,…
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Història
Rei (1331-46) i tsar de Sèrbia (1346-55).
Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració bizantina…
Azzo d’Este
Història
Marquès d’Este ( Azzo VIII d’Este
).
Senyor de Ferrara 1293-1308 i de Mòdena i Reggio 1293-1306 Fill gran i successor d’Obizzo II Aliat amb els gibellins de la Romanya intentà d’apoderar-se de Parma, Piacenza, Bolonya i Brescia i desencadenà la guerra estense 1296-98 El 1305 es casà amb Beatriu de Nàpols, comtessa d’Àdria El 1306 fou desposseït de Mòdena i Reggio per unes revoltes populars atiades pels gibellins, i per no perdre Ferrara demanà ajut a la lliga güelfa toscana, al seu concunyat Jaume II de Catalunya-Aragó i a Venècia, Florència, Lucca i Bolonya li foren tramesos set-cents mercenaris catalans i…