Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Stanislav Kotska Neumann
Literatura
Poeta txec.
Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva llengua…
Viktor Platonovič Nekrasov
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on…
Muḥammad ‘Alī
Història
Virrei d’Egipte (1805-48).
Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu…
Martí Torrent i Blanchart
Política
Activista polític i espia.
Iniciat de jove en l’independentisme, s’adherí a Estat Català i l’any 1936 ocupà una de les secretaries de les Joventuts del partit Lluità en la Guerra Civil Espanyola i participà també en els fets de maig de 1937 Empresonat al Poblenou de l’abril al desembre del 1939, un cop alliberat collaborà en els serveis d’espionatge del consolat nord-americà amb informes sobre membres de l’Alemanya nazi residents a Barcelona Detingut al març del 1944, fou empresonat fins al desembre del 1945 Posteriorment abandonà l’activisme polític tot i que continuà militant a Estat Català, partit del…
Institut-Escola
Centre d’ensenyament creat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 1932, segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus…
Gazeta de Barcelona
Periodisme
Periòdic setmanal publicat a Barcelona des de la fi del segle XVII.
El 1641 era escrita en català i, almenys des del 1695 era editada per l’impressor Rafael Figueró Publicada amb títols diversos, s’interrompé el 1714 El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor , que la titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona Des del 1750 es titulà novament Gazeta Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors Al començament del segle XIX era bisetmanal la seva publicació degué suspendre's amb motiu de la guerra del Francès A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de Gaceta de …
Fundació Cambó
Institució creada per Francesc Cambó a París vers el 1930 i iniciada amb una biblioteca d’història de Catalunya que aplegava Joan Tarré.
Fou installada a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, del qual depenia el Centre d’Études de l’Art Catalan et de la Civilisation Catalane CEACC, creat per conveni entre la Fundació i la Universitat Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana La guerra civil n’interrompé les activitats i, de fet, en comportà la paralització fins el 1955, que deixà d’existir La biblioteca del CEACC, més coneguda com a fons Cambó, fou un punt de trobada de l’exili català a París Posteriorment la biblioteca fou traslladada al Centre d’Études…
Fernández de Soto
literatura castellana
Família d’artistes i escriptors.
Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en…
Conspiració de l’Ascensió

Conspiració de l’Ascensió Execució dels revoltats segons un gravat del llibre de Raimundo Ferrer Relacion de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el dia tres de junio del año 1809 sufrieron en Barcelona baxo la tirania francesa los cinco heroes… Joaquin Pou … Juan Gallifa … José Navarro … Juan Massana … Salvador Aulét … (1814)
Història
Complot preparat a Barcelona la nit de l’11 al 12 de maig (diada de l’Ascensió) a fi de deslliurar la ciutat de les forces napoleòniques que la tenien ocupada des del començament del 1808.
Aquesta conspiració, en la qual hi havia implicades nombroses persones militars, eclesiàstics i civils, no arribà a esclatar perquè un dels oficials italians de l’exèrcit napoleònic que havien de facilitar l’accés dels miquelets del Llobregat al castell de Montjuïc es posà al servei de la policia afrancesada i féu possible la detenció dels principals conjurats, cinc dels quals Joaquim Pou i Joan Gallifa —sacerdots—, Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Maçana foren jutjats per un consell de guerra i foren executats a la Ciutadella pel juny del 1809 El 1909 les seves restes foren…
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en…