Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
disulfur de carboni
Química
Líquid inflamable d’olor etèria; el producte comercial fa una olor desagradable a causa de la presència d’impureses sulfurades.
Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes
serpentina

serpentina
rocksncrystals (CC BY-NC-ND 2.0)
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg3Si2O5(OH)4.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Conté crisotille, antigorita o ambdós minerals junts Té una estructura molt semblant a la del caolí Acostuma a presentar-se en masses sense textura Té una duresa variable, de 4 a 6, i una densitat de 2,5 a 2,6 Presenta un esclat de cera o de seda en les varietats fibroses És de color generalment verd i a vegades groc, vermellós o gris La serpentina es forma per alteració de l’olivina i de l’enstatita en condicions de metamorfisme de grau baix o mitjà La serpentina en masses, tallada i polida, és emprada com a pedra d’ornamentació
gaia ciència
Literatura
Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors, pel grup de tolosans que el 1323 prentengué de revifar la somorta poesia trobadoresca mitjançant concursos literaris.
El consistori de la Sobregaya Companhia dels set trobadors de Tolosa funcionà, amb intermitències, des del 1324 fins al 1484 i atorgà premis a poesies de caràcter religiós —sobretot marià—, moral i polític, generalment a favor de la corona francesa Bé que el valor literari de les poesies que hi concorregueren era molt baix, aquella institució, per tal de crear una mena de codi i de reglamentació per a jutjar les composicions, suscità la compilació de les extenses Leys d’amors , encarregades a Guilhem Molinier n'hi hagué tres versions, redactades entre el 1328 i el 1355, que seguí…
sinterització
Tecnologia
En la siderúrgia, escalfament a 1 000-1 200°C de menes i residus siderúrgics pulverulents, amb un gra de gruix comprès entre 0,5 i 5 mm, per a obtenir un material porós (sínter), que és triturat en fragments d’un diàmetre adequat per a alimentar els alts forns.
El procés té lloc en una màquina de sinteritzar, on la massa, humitejada i mesclada amb pols de coc i un fundent calç, és distribuïda damunt una banda d’engraellat sense fi, compartimentada en caixes, que gira accionada per una roda les caixes passen sota un cremador de gas, que hi provoca la ignició superficial del coc, i sobre un dispositiu d’aspiració, que hi propaga la combustió de dalt a baix El sínter resultant és triturat i garbellat per a obtenir-ne fragments de 5-50 mm Si el gra de mineral és inferior a 0,2 mm, el procediment adequat és la pelletització
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les…
escriptura merovíngia
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina de les anomenades nacionals, utilitzada al centre i al N de França del segle VI al VIII.
N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa Les…
Bernat Morales i Sanmartín
Literatura
Teatre
Novel·lista i autor teatral.
Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…
Mino da Fiesole
Escultura
Escultor florentí, deixeble de Desiderio da Settignano.
Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el…
Foret
Química
Empresa química fundada el 1927 per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou de Barcelona.
Es dedicava preferentment a la fabricació d’aigua oxigenada i perborat de sodi El 1966 la multinacional nord-americana FMC Corporation s’emparà d’una part del capital 92% el 1986 Tingué plantes industrials a la Zona Franca barcelonina —sulfur de carboni—, tancada el 2009 a Huelva —àcid fosfòric—, tancada el 2010 a la Zaida els Monegres, venuda a JP Morgan el 2013 Vinaròs Baix Maestrat, tancada el 2001, i Zamudio País Basc El 1984 la xifra de vendes assolí els 24243 milions de pessetes i tenia un miler d’empleats L’any 2015 el grup aragonès Industrias Químicas del Ebro IQE comprà les fàbriques…
La Iaia

Components del grup La Iaia
@ Ibai Acevedo
Música
Grup català de música pop.
Sorgí el 2009 a Vic com a projecte individual del compositor, cantant i guitarrista Ernest Crusats, a qui s’afegiren aquell any Jordi Casadesús contrabaix, baix, teclats i xilòfon i Jordi Torrents bateria Després de guanyar el concurs VicSona, publicà la maqueta El meu vaixell 2010, a la qual pertanyia la cançó ""Jo vull ser la meva iaia'', que li donà popularitat Guanyà el concurs de maquetes Sona 9 i el premi al grup revelació, per votació popular, de la revista Enderrock El 2011 enregistrà el seu primer disc oficial Les ratlles del banyador , produït pel músic asturià Paco…