Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Emili Maria Boix i Selva
Sociologia
Sociòleg.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà de l’escriptor i editor Maur Maria Boix i del poeta Josep Maria Boix Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, n’ocupà la càtedra Consolat de Mar i en fou director del departament de sociologia Promotor i primer secretari general 1950-64 de l’ ICESB , publicà Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras 1964, Consideracions sobre l’objecte de la sociologia 1965, Estudios sobre la realidad social catalana 1966, Proceso de unificación del Derecho Marítimo 1966, L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana,…
Pere de Boïl i Castellar
Història
Noble, senyor de Boïl de Bétera, Xirivella, Massanassa, Massamagrell i Borriol; anomenat en la crònica del rei Pere el cavaller sens par per la seva conducta a Sardenya, on havia acompanyat el monarca el 1354.
Fill de Ramon Boïl de La Scala El rei Pere el recompensà amb el lloc de Putifigari Sardenya i amb el de Boïl a Aragó, amb títol de baronia 1364, i li atorgà, a més, la jurisdicció sobre Alfafar, Benetússer, Paiporta i Ravissanxo com a capità general de València defensà la capital contra les tropes de Pere el Cruel durant la guerra amb Castella Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera 1367 Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete Portà a terme nombroses…
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per…
Battenberg
Nom de família i títol principesc alemanys originats arran del matrimoni morganàtic (1851) del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, germà del gran duc regnant de Hessen i del Rin, amb la comtessa Júlia-Teresa Maurikievna von Haucke, que el gran duc creà comtessa de Battenberg (1851) i més tard (1858) princesa de Battenberg, títol concedit per a ella i els seus descendents.
Fills d’aquest matrimoni foren Alexandre de Battenberg , elegit príncep sobirà de Bulgària Alexandre I , Enric de Battenberg mort el 1896, que es casà amb la princesa Beatriu, filla de la reina Victòria I de la Gran Bretanya pares de la reina d’Espanya Victòria-Eugènia de Battenberg , i Lluís de Battenberg mort el 1921, el fill gran, que contragué matrimoni amb Victòria de Hessen, neta de la reina Victòria I Lluís, almirall anglès i primer Lord del Mar 1912, renuncià als títols alemanys el 1917 i adoptà el nom de Mountbatten Fills d’aquest darrer foren la princesa Alícia de…
Anna Karènina
Novel la de l’escriptor rus Lev Tolstoj, publicada com a fulletó d’una revista, del 1874 al 1877, i com a llibre, el 1877.
És, ensems amb Guerra i pau , una de les obres més extenses i ambicioses de l’autor i clou el període de les seves grans creacions novellístiques S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d’acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals Servint-se de l’anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l’època i, d’entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d’Anna Karènina i Levin Anna, enamorada de l’oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi Levin,…
Antoni Bal·lero de Càndia
Literatura
Dret
Poeta i advocat.
Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades 1951 i Vida 1951, i fou curador de l’edició Alguer, Cara de roses 1961 L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia El fill llunyà en el jocs florals de maig del 1959 a París Dins l’obra Contes i…
,
Pierre Lefranc
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític francès.
Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel…
Joan Lacavalleria i Dulac
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Llatinista i lexicògraf.
Doctor en drets Fill del mercader i impressor Pere Lacavalleria , fou batejat a Barcelona el 2 de desembre de 1640, tal com ell mateix feu constar en el seu opuscle Allegacions en dret 1680 Antoni Lacavalleria, germà seu, imprimí les seves dues obres Gazophylacium catalano-latinum Barcelona 1696, per ajudar a la traducció del català al llatí, en la qual treballà vuit anys i incorporà molta terminologia cientificotècnica L’obra supera, tant en l’aspecte científic com en la riquesa lèxica i fraseològica, els diccionaris publicats fins aleshores Publicà encara una Bibliotheca…
,
Valentin Petrovič Katajev
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Començà a escriure poesia molt jove sota la influència d' Ivan Bunin Lluità en la Primera Guerra Mundial i durant la guerra civil fou membre de l’Exèrcit Roig Escriptor popular, amb un gran sentit de l’humor, les seves primeres obres són històries d’aventures, sovint picaresques Fou autor d’una de les més importants novelles del realisme socialista, Vrem'a, per'od ‘Temps, endavant’, 1932 altres obres són les novelles Za vlast’ Sovetov ‘Pel poder dels soviets’, 1949 i Khutorok v stepi ‘La factoria a l’estepa’, 1956 i les narracions Otec ‘El pare’, 1925 i Syn polka ‘El fill del…
Aleksandr Porfirjevič Borodin
Música
Compositor rus.
Fill natural del príncep Guedeonov Formà part del Grup dels Cinc, fundat per Milij Aleksejevič Balakirev La seva producció és escassa, però és considerada entre les obres mestres de la música russa La Primera simfonia 1867 mostra la influència de Schumann La seva obra principal és l’òpera El príncep Igor 1869-87, en la qual treballà, amb intermitències, al llarg de 18 anys, i n'escriví també el llibret No pogué acabar-la, i foren els seus amics Nicolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov i Alesksandr Konstantinovič Glazunov qui ho feren És la primera epopeia musical russa que abraça…