Resultats de la cerca
Es mostren 6128 resultats
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
György Ligeti

György Ligeti
© Polar Music Prize / 2000 Kimmo Mántylá
Música
Compositor hongarès naturalitzat austríac.
Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…
,
Sant Quirze de Subiradells (Taradell)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, petit edifici d’una sola nau, rematada a llevant amb un absis semicircular G Orriols La petita capella de Sant Quirze es troba al terme municipal de Taradell, dins la urbanització de la Roca Aquesta església figura situada en el — mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 41,9 —y 37,0 31 tdg 419370 S’hi arriba per la carretera que de Taradell va a Viladrau en la qual, tot just començada, hom trobarà un trencall a mà esquerra que porta a la urbanització Miranda de la Plana o la Roca La capella és…
Sant Esteve, abans Santa Maria, de Vilella (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…
Duke Ellington
Música
Compositor, pianista, arranjador i director d’orquestra nord-americà, de nom real Edward Kennedy Ellington.
Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la formació…
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra…
Felicien -César David
Música
Compositor francès.
Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…
Pierre de La Rue
Música
Compositor francoflamenc.
Vida El poeta Jean Molinet, en el text de la Deploració que escriví amb motiu de la mort del mestre Ockeghem, el fa deixeble d’aquest compositor el text fou musicat per Josquin Des Prés Aquesta afirmació, però, no ha estat demostrada Segurament es formà a Itàlia Durant els anys 1482-1485 apareix documentat a la catedral de Siena com a cantor, i després retornà als Països Baixos i s’empleà com a cantor a la catedral de ’s-Hertogenbosch Laseva activitat com a compositor degué començar en aquesta època L’any 1492…
Eduard Fontserè i Riba
Historiografia catalana
Meteoròleg, geofísic i sismòleg.
Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…