Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
àlgebra associativa
Matemàtiques
Estructura composta (A,+,×,·) on (A,+,×) és un anell, (A,+,·) és un mòdul sobre un anell commutatiu amb unitat K i es verifica que, si λ∈K i a,b∈A, λ(ab)=a(λb)=(λa)b.
Les nocions d’àlgebra nulla, unitària, commutativa són les equivalents a les de l’anell L’àlgebra és lineal si A, +, és un espai vectorial Són importants l’àlgebra tensorial, la simètrica i l’exterior sobre un espai vectorial
matriu unitària
Matemàtiques
Matriu complexa quadrada invertible A, l’adjunta de la qual és igual a la seva inversa: A* =A- 1; una matriu unitària satisfà AA* =A*A=I, on I és la matriu unitat.
funció còncava
Funció concàva
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció f:(a,b)⊂ℝ→ℝtal que per a tot α∈(0,1) se satisfà f(αx+(1—α)y)≥αf(x)+(1—α)f(y), on a<x<b i a<y<b.
El significat geomètric és que per a tot interval x,y ⊂ a,b la corda que uneix f x amb f y és situada per sota de l’arc que uneix f x amb f y
absorbidor
Tecnologia
Dispositiu d’una instal·lació frigorífica d’absorció on la dissolució refrigerant, empobrida en el bullidor, absorbeix la dissolució refrigerant rica, procedent de l’evaporador, abans d’ésser enviada novament, ja enriquida, al bullidor.
capficar
Agronomia
Viticultura
Encorbar i colgar sota terra un tros intermediari de tija per tal que arreli, sense tallar-la de la planta d’on prové, fins que no és capaç de portar una vida independent.
És un mètode de multiplicació de vegetals, especialment usat en viticultura
faula
Literatura
Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos, on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edat mitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edat mitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància d’una banda, foren traduïdes i imitades faules d’…
efecte electroòptic de Kerr
Física
Efecte segons el qual, una substància dielèctrica isòtropa sotmesa a l’acció d’un camp elèctric, esdevé birefringent i es comporta com un medi on l’eix òptic és paral·lel a aquest camp.
realitat mixta
Electrònica i informàtica
Tecnologia de simulació que combina la realitat virtual i la realitat augmentada, de manera que l’usuari se senti immers en un entorn on hi ha objectes virtuals integrats dins el món real.
En un entorn de realitat mixta, per exemple, un objecte virtual collocat sota una taula només és visible si l’usuari s’ajup per veure’l
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…