Resultats de la cerca
Es mostren 13085 resultats
Gran Premi de Ripoll
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Ripoll des del 1952 i organitzada pel Club Ciclista Ripoll.
La primera edició es reservà als ciclistes amateurs El primer guanyador fou José Pérez Francés sobre un recorregut de 119 km que travessava Campdevànol i Vic Entre altres guanyadors, destaquen Pere Torres i Josep Pesarrodona El 1980 fou integrat a la Copa Catalana
Gran Premi Cases Comercials
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Tarragona entre el 1959 i el 1967, i organitzada pel Club Ciclista Tarragona.
La participació era oberta i la patrocinava Casa Blandinieres Tenia lloc sobre el circuit del comte de Vallellano de Tarragona El primer guanyador fou Josep Suria També figuren en el palmarès David Duran un parell de cops, Antoni Miró i Ángel Ibáñez
Lluís Armangué Ferrer
Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Pilot automobilístic.
El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer
Associació Catalana de Cetreria
Caça
Entitat pionera de la falconeria a Catalunya.
Fundada el 18 de novembre de 1975 pels germans Antoni i Josep Carbonell, Jordi Roy i Fernando Ruiz Després de la seva desaparició, els membres de l’associació continuaren treballant en altres institucions falconeres catalanes per promocionar i difondre aquesta pràctica millenària
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’…
Associació de Municipis per la Independència
Organització formada pels municipis de Catalunya favorables a la independència constituïda el 14 de desembre de 2011.
Té com a objectiu contribuir a la independència de Catalunya des de l’àmbit local, fomentant entre la ciutadania la difusió de l’exercici del dret a l’autodeterminació i altres iniciatives Fou una de les organitzacions que signà la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013, i juntament amb l’ Assemblea Nacional Catalana ANC i Òmnium Cultural és l’entitat que, des de les bases i la societat civil, impulsa el moviment per la independència de Catalunya iniciat el 2010També ha participat amb aquestes dues…
Pere Daussà i Lapuerta
Pere Daussà i Lapuerta
© Família Daussà
Teatre
Director i gestor teatral.
Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre 1973 i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1985, debutà el 1973 amb la companyia Gent SCP, fundada per ell, que fins el 1993 posà en escena L’alegria que passa , de Santiago Rusiñol 1979, Hombres i No , de Manuel de Pedrolo 1973, La festa del blat , d’Àngel Guimerà 1980, Guinyol i quimera de la ciutadana neuròtica , de Pep Albanell millor muntatge del Festival de Teatre de Sitges l’any 1977, El somiatruites , de Josep Albanell 1982, El rei i el drac , de Josep Albanell 1984, El titella pròdig , de…
Festival Internacional de Música de Barcelona
Portada del programa del Primer Festival Internacional de Música de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Sèrie de concerts anuals organitzats des del 1963 per les Joventuts Musicals de Barcelona, sota el patrocini de l’Ajuntament, i que se celebrà fins el 1987.
Celebrada durant el mes d’octubre, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila , que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre el 1963 i el…
,
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona (desembre del 2011)
© Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona / Xell Mas
Música
Formació musical de cobla fundada a Barcelona el 1983.
L’Ajuntament de Barcelona li atorgà el títol Cobla Ciutat de Barcelona el 1997 Dirigida inicialment per Jordi León amb l’assessorament de Manuel Oltra com a conseller artístic, fou rellevat el 1991 per Concepció Ramió, i dos anys després León tornà a ocupar el càrrec fins el 2007, succeït per Xavier Pagès Des del febrer del 2011, Tomàs Grau és al capdavant de la formació Des dels seus inicis manifestà el seu compromís d’interpretar música de concert per a cobla, tant pel que fa a obres de referència com a peces poc conegudes i composicions de nova creació Al llarg de la seva trajectòria, la…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…