Resultats de la cerca

Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que ningú no n’…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, si és que no era independent, al lloc de Puigfarner Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, la qual devia perdre posteriorment, ja que l’any 1685 era sufragània de Sant Miquel de Castellar El lloc de Puigfarner és conegut des del 1022 i pertanyia al senyor de Castellar, Seguí, que deixà al seu fill, Company, la torre de Puigfarner El 1027 trobem el camí de Sant Julià i el 1078 el senyor de Castellar, Company Seguí, feu una deixa a Sant Julià de Puigfarner L’existència de l’església es continua constatant el segle XII, quan era…

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella, del castell o d’un mas important L’església apareix esmentada el 1225 com a Sant Miquel de Rajadell El fet d’haver-hi una altra església amb la mateixa advocació en el terme fa pensar que es tracta de la mateixa que hi havia al lloc de Cirera, però el 1285 hem trobat deixes a cadascuna d’aquestes esglésies Per tant, ha de correspondre a dos temples diferents Per l’advocació de Sant Miquel, típicament castellera, pensem que devia trobar-se situada al castell de Rajadell, però en cap dels dos…

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, en un lloc inconcret No degué passar de capella rural L’església apareix esmentada en un document del 959 formant part d’un alou situat al castell de Gaià, al soler d’Arsemund, el propietari En un principi havíem cregut que corresponia a l’església de Sant Pere de Monistrol, però finalment hem vist que la interpretació era errònia Resten dues hipòtesis una, que fos per la zona de Sant Amanç de Pedrós, on hi ha una muntanya coneguda amb el nom de Sant Joan, i l’altra, que fos la mateixa de Sant Jordi, situada al costat del mas del…

Capella situada al terme parroquial de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, al costat de can Palau Sembla que existia el 993 quan es fa esment de la “Domus Sancte Marie” en dit lloc L’any 1325 tenia la categoria de sufragània i dos parroquians seus es comprometeren a reparar-la L’any 1367 el visitador, en trobar-se la capella en perill de ruïnes i en un lloc d”‘horroris et vaste solitudinis” , donà permís per a traslladar la imatge a la parroquial Es devia restaurar poc després perquè hi ha constància de continuïtat del culte el 1536 i de l’erecció d’una confraria dedicada a la Nativitat de…

D’aquesta església, avui desapareguda, en coneixem molt poca cosa Segons sembla era situada a l’actual cruïlla de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer amb el passeig del Mas Roig de Valldoreix Una referència documental notifica que l’any 1107 Borrell lliurà a Berenguer, almoiner de Sant Cugat, un alou i una vinya que tenia dins del terme de l’església de Sant Cebrià d’Aiguallonga i “Sancti Martini de Buscheruns” Aquesta església es torna a citar, en la darrera escriptura coneguda, l’any 1119, quan Bonadona feu donació al monestir santcugatenc d’una peça de terra que termenejava…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment fou una capella d’hospital de camí, fins que es convertí en una capella d’un hostal El lloc de Maçana es documenta a partir de l’any 980, que arran d’un plet sobre uns béns situats a l’apèndix de Gravalosa, a la vall de Cantallops, que afrontaven amb Maçana Les primeres notícies de l’existència de l’hospital són de l’any 1295, data en què en un testament d’un membre del mas Puig de Gravalosa s’esmenta, entre d’altres hospitals, el de Perafita No obstant això, l’advocació de la capella a Santa Anna no es…

El lloc de Pujalt és esmentat des de l’any 942 com a afrontació oriental de la Llaguna in Pugo alto i novament el 1267, sota la forma Pugals L’indret apareix fortificat ja el 1343, quan els drets d’alta justícia de la cellera de Pujalt foren cedits al vescomte d’Évol pel rei Jaume III L’any 1392 es consigna sota la denominació de “cortalassa o cellera de Puigals” Correspon al lloc dit avui la Torratxa , tocant al mas del Felip Es tractava d’una fortificació destinada a abrigar, en cas de perill, els ramats i a vigilar el camí que pel coll de la Llosa, la Llaguna i el coll de…

Animada per l’ambient musical de la seva família, estudià a Graz, Berlín i Munic El 1901 debutà com a Puck Obéron a Estrasburg, on romangué fins el 1904 Entre el 1905 i el 1911 actuà amb èxit a Munic, i aquest darrer any fou Amneris Aïda al Metropolitan de Nova York, d’on esdevingué una de les estrelles más celebrades fins el 1930 El mateix 1911 participà en el Festival de Bayreuth i l’any següent es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires El 1914 actuà al Covent Garden de Londres i als Camps Elisis de París Interpretà papers per a soprano dramàtica d’òperes de G Verdi i R Wagner i també…

Fou fundada el 1897 per Matthieu Crickboom amb l’objectiu de continuar la tasca artística de la Societat Catalana de Concerts , dissolta aquell mateix any Integrada en una bona part pels membres de la Societat Catalana de Concerts, en depenien quatre grups l’Acadèmia de música M Crickboom, Enric Ainaud, Domènec Mas i Serracant, Pau Casals, Enric Granados el Quartet de la SFB M Crickboom, J Rocabruna, R Gálvez, P Casals els Instruments de fusta i metall de la SFB, i l’Orquestra de la SFB Alternà la promoció dels concerts d’orquestra amb la dels concerts de cambra i amb audicions…