Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
codificació de descripció múltiple
Tècnica de codificació de font que planteja la codificació d’un senyal en dos o més senyals derivats, cadascun dels quals rep el nom de descriptor o descripció.
Els descriptors són senyals independentment decodificables destinats a ser transmesos per diferents camins per tal d’assolir un determinat destí El receptor dels diferents descriptors pot fer una descodificació de qualsevol d’aquests La qualitat del senyal rebut és proporcional al nombre de descriptors rebuts L’objectiu principal d’aquesta tècnica és proporcionar resistència a errades que es puguin produir durant la transmissió del senyal per un canal de comunicacions o xarxa de comunicacions
docència en equip
Educació
Docència conjunta de dos o més professors a un mateix grup d’alumnes, que comporta una planificació, una actuació a l’aula i una avaluació generalment també conjuntes.
nervi trigemin
Anatomia animal
Nervi cranial que s’origina en dos nuclis: el motor, situat en el cap de les banyes anteriors, i el sensitiu, en el cap de les banyes posteriors.
Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar superior i la…
parells o senars
Jocs
Joc d’infants en el qual cal endevinar si els dits estirats d’una o dues mans de cada jugador sumen o no un total divisible per dos.
La predicció de l’un o de l’altre determina sovint la sort que hom treu, la precedència en una jugada, la tria d’un camp, etc
recorregut lliure mitjà
Física
En el desplaçament d’una partícula a través d’un medi material, distància mitjana que recorre entre dos xocs consecutius contra les altres partícules que formen el medi.
raig ordinari
Física
Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material birefringent i que correspon al raig refractat segons les lleis de la refracció
.
les Mallorquines
Les Mallorquines, veïnat del municipi de Sils (Selva)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sils (Selva) compartit amb el de Riudarenes, equidistant dels caps dels dos municipis, a una banda de la carretera de Sils a Santa Coloma.
Rio Grande
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rio Grande do Sul, Brasil, vora el riu del mateix nom, que porta les aigües de la Lagoa dos Patos a l’Atlàntic.
El port, situat a 13 km de la desembocadura, permet l’entrada de vaixells oceànics, la qual cosa fa que, juntament amb el de Pelotas, 32 km al N, pugui servir com a punt de sortida dels productes de l’estat, exportat principalment a altres punts del Brasil Té indústries càrnies, conserves pesqueres i de vegetals, fàbriques de teixits de llana i refineria de petroli Té aeroport
projectivitat
Matemàtiques
Transformació projectiva, és a dir, aplicació injectiva entre dos plans projectius no necessàriament diferents (f: p* →p*’, que transforma conjunts de punts col·lineals en conjunts de punts col·lineals.
L’estudi de les propietats del pla projectiu invariants sota una projectivitat són l’objecte d’estudi de la geometria projectiva Si f és una projectivitat, es demostra que el transformat x' , y' d’un punt x , y es troba per les equacions i que tota transformació donada per les anteriors equacions és una projectivitat plana, és a dir, que els punts x, y tals que a 3 x + b 3 y + c 3 = 0 es transformen en els punts impropis del pla projectiu
pensament
pensament de jardí
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies del gènere viola
, de la família de les violàcies, que tenen les flors policromes i amb els dos pètals laterals pròxims als superiors.
El pensament de jardí o, simplement, Aspecte general d’un pensament de camp © Fototecacat pensament V wittrockiana , de 20 a 50 cm d’alt, té fulles oblongues crenades i flors grosses, solitàries, generalment discolors, amb prevalença del violat i del groc És una espècie de jardí d’origen híbrid, plantada en tests i platabandes El pensament silvestre V tricolor , de 10 a 40 cm d’alçada, té fulles oblongues o lanceolades, crenades i amb estípules partides, i flors solitàries, generalment tricolors, amb predomini del violat sobre el groc i el blanc Es fa en prats i en camps de…