Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
L’alcalde de Terrassa dimiteix i es dona de baixa del PSC
Jordi Ballart, alcalde socialista de Terrassa, dimiteix l’alcaldia i es dona de baixa del PSC en protesta pel suport del partit a la intervenció del Govern català amb l’aplicació de l’article 155 i pel "gir a la dreta" que, segons ell, darrerament ha fet el partit El dia 16, el socialista Alfredo Vega succeeix Ballart Des de l’entrada en vigor de l’article 155, el PSC ha perdut l’alcaldia, ha perdut suports o bé ha sortit de coalicions de govern municipal El pas a l’oposició dels socialistes és especialment destacat a Girona, on el mateix 27 d’octubre trenca amb el PDeCAT, i a Barcelona 12 de…
teutó | teutona
Història
Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.
Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae Sextiae Ais de…
Catamarca
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és Catamarca Hom hi pot distingir la puna, al nord-oest, on alternen alineacions muntanyoses i conques amb salares , les serres andines i les serres de la Pampa, on hi ha bolsones ocupats a voltes per salares La majoria de les conques hidrogràfiques de la província són endorreiques, amb un règim molt irregular El clima és continental, àrid les precipitacions no superen els 300 mm La vegetació és generalment estèpica L’economia és en ple desenvolupament els principals recursos són l’agricultura a les àrees dels oasis fruiters, oliveres, vinya, tabac, cotó, la ramaderia, limitada a…
xeiene
Etnologia
Individu d’una tribu de llengua algonquina.
Al segle XVII els xeienes poblaven la zona central de l’actual Minnesota, i al segle XVIII foren desplaçats cap a l’oest pels europeus fins a l’alt Missouri, on adoptaren l’horticultura Al final del mateix segle, empesos pels dakotes, hagueren d’emigrar cap al SW, al peu de les muntanyes Rocalloses Wyoming i Colorado, on esdevingueren caçadors del bisó Vers la meitat del segle XIX es dividiren en dos grups els xeienes del nord uns 2000 individus el 1970, que habiten actualment una reserva de Montana, i els del sud uns 3000 el 1970, que, amb els arapahos, ocupen un territori d’Oklahoma…
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet llatí els…
liofilitzador
Química
Aparell emprat per a dur a terme la liofilització.
Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i els canvis de calor necessaris a la cambra seca i al…
Josep Ignasi Robrenyo
Literatura
Teatre
Actor i escriptor.
Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres escrites destaquen La…
Jaume Xarau
Música
Organista i compositor.
Cursà estudis musicals al monestir de Montserrat Més tard, amb bons coneixements musicals, fou fagot de I'orquestra del Teatre del Liceu de Barcelona El 1865 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires S'hi incorporà a I'orquestra del Teatro Argentino Posteriorment, rebé, el 1873, el nomenament d’organista de la catedral metropolitana Després es traslladà a Córdoba, on fins el 1883 es dedicà preferentment a la docència, a Córdoba, a més de dirigir cors escolars Retornà a a Buenos Aires, on, fins que va morir, exercí d’organista de l’església matriu Dedicat també a la composició…
Michel Séguret
Geologia
Geòleg francès.
És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on exposa una…
Carlos Lucena
Teatre
Actor teatral andalús.
La seva activitat escènica s’inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l’Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d’Enric Borràs Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal A la dècada dels seixanta dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s’integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV 1978, de Pirandello, o Luces de Bohemia 1984, de Valle-Inclán Premi Ercilla de Bilbao 1984, actuà per darrera vegada a…