Resultats de la cerca
Es mostren 6586 resultats
cranc

Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
duc

Duc
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimensions (de 66 a 71 cm de llargada), amb els plomalls de les orelles llargs i vistosos, els ulls grossos i d’un groc daurat, i el plomatge d’un lleonat rogenc, clapejat de burell fosc.
És el més gros dels estrigiformes europeus Habita sedentàriament a gran part d’Euràsia i al nord d’Àfrica Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell Hom l’anomena també gran duc
Teresa Xibillé i Cisca
Educació
Mestra.
Filla d’un fabricant tèxtil, i casada amb el també mestre Josep Llarena , exercí juntament amb ell a Vallbona d’Anoia i, des del 1946, a Torrelavit, on també impartiren classes de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat El 1961 es traslladaren a Barcelona
llibre dels Jutges
Segon llibre de la historiografia deuteronomista.
Recull narracions interessants sobre diversos herois que, entre Josuè i Samuel, salvaren dels enemics algun grup israelita L’escriptor deuteronomista enquadra aquestes narracions repetint la seva doctrina sempre que els israelites adoraven déus estrangers, Jahvè els deixava a les mans dels enemics, però quan es penedien els enviava un salvador, i eren fidels a Jahvè fins que ell moria
Jaume de Caçador i Claret
Cristianisme
Bisbe de Girona (1583-97).
Fill de Francesc Caçador, fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe d’Alguer, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos A Girona hagué d’enfrontar-se amb el capítol, que s’hi oposà Fou president de la Generalitat de Catalunya 1590-93
Luigi Bussi
Literatura italiana
Cristianisme
Sacerdot i escriptor italià.
Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer
Francesc Rei
Cristianisme
Literatura catalana
Escriptor.
Eclesiàstic, rector de Butsènit d’Urgell Publicà l’aplec de sermons Plàtiques sobre los evangelis de tots los diumenges i festes anyals Barcelona s d, però 1801, bastit a partir de la seva experiència com a predicador L’autor justifica la publicació de la seva obra per la manca, segons ell, de llibres espirituals en llengua catalana
,
Boleslau IV de Polònia
Història
Duc de Polònia (1146-73).
Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà 1146 Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia 1157 i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar 1163 Silèsia als fills de Ladislau II
Bartomeu Blanch i Castells
Música
Compositor.
Fou escolà de Montserrat 1824-32, deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell Organista a Cardona 1832, mestre de música a Berga, mestre de capella a Terrassa 1850 i, entre el 1857 i el 1865, a Montserrat, d’on passà a l’Amèrica del Sud L’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell
Ars magna
Matemàtiques
Tractat d’àlgebra de Gerolamo Cardano editat a Nuremberg el 1545.
Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina