Resultats de la cerca

Montclar forma un enclavament del terme d’Agramunt dins la comarca de la Noguera La primera noticia històrica del seu castell ós del 1194, any en què Gombau de Ribelles sollicità la confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera del dret reservat en la donació que féu Ponç Ramon de Cervera dels castells d’Artesa, Montsonís, la Foradada i Montclar Al segle XIV el castell era dels Ponts i al segle XVI consta que era dels Guimerà Segurament aquesta família construí l’actual castell el 1635, una espaiosa mansió senyorial El 1686 passà als Despujol, marquesos de Palmerola des del…

El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…

Campiona de Catalunya de braça i subcampiona de papallona als anys seixanta Començà a entrenar el CN Mataró 1969-73 El 1973 creà el CN Premià, on entrenà fins el 1983 El 1977, junt amb altres tècnics, participà en la fundació de l’Associació Espanyola de Tècnics de Natació Del 1989 al 1991 fou nomenada Millor Entrenadora d’Espanya, coincidint amb el èxits dels seus bracistes olímpics, Sílvia Parera i Joaquim Fernández Deixà el CN Mataró per fitxar pel CN Sant Andreu Fou membre de l’equip tècnic de la federació espanyola de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1995-96 passà al CAR de…

Cavaller de Calatrava Fill i hereu de Francesc I de Montcada i de Cardona Virrei de Sardenya 1590-95, on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa i de foment de l’agricultura Lluità després contra els anglesos 1596-98, fou virrei d’Aragó 1604-10 i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que li aportà…

El pretendent Carles VII el suprimí el 1875, però Alfons XII li tornà a concedir aquell mateix any Continua en la mateixa família

Amb el primer diari imprès El Papel Periódico , 1790, aparegué un moviment literari amb característiques pròpies, i diferents de les de la metròpoli, marcat essencialment per la vinculació a la terra i un cert independentisme Hi destacaren el crític Domingo Delmonte Aponte, el poeta José María Heredia —els poemes del qual indicaven la desclosa d’una literatura que deixava de banda els antecedents de l’època colonial—, el poeta Gabriel de la Concepción Valdés Plácido i José Jacinto Milanés, autor de drames històrics El 1834 fou constituïda l’Academia Cubana de Literatura Un interès especial…

Una història atzarosa Façana de ponent de l’església, segurament de l’època de l’abat Miquel Sampsó I 1461-1507 ECSA - ECasas El monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038 pels Cabrera, vescomtes de Girona, als peus del castell de Montsoriu, va crear entorn seu una petita vila, que tenia com a església pròpia la de Santa Maria, aixecada a poca distància La relació entre l’església monàstica i la parroquial no sempre fou pacífica perquè els monjos reclamaven drets i atribucions que toparen amb l’acció pastoral dels seus rectors o vicaris perpetus, els quals es queixaven del…

L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori, persona que hauria estat un…

Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d’Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté Argençola Castell d’Argençola Castell de Clariana Castell de la Goda Torre de Contrast Fortificació de Rocamora o Viladaspis Castell de Carbasí Castell de Sant Natzari Castell d’Albarells Castell de Porquerisses Bellprat Castell de Queralt El Bruc Castell del Bruc Castell de la Guàrdia Castell de Castelltort Torre de Vilaclara…

Situació Vista de la capella després de la seva acurada restauració ECSA - J Cruanyes i LI Claver La capella de Santa Margarida d’Agulladolç és situada al costat de la masia del mateix nom Un xic abans del quilòmetre 16 de la carretera de Vilafranca a Igualada surt, a mà dreta, una carretera que mena a la caseria de Canaletes i segueix cap a Cabrera La capella es troba a uns 3 km a mà esquerra del començament d’aquesta carretera JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF904935 Història Poques són les notícies històriques conegudes sobre aquesta església romànica Apareix…