Resultats de la cerca
Es mostren 5739 resultats
El que cal saber de l’esquizofrènia
Patologia humana
L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, pèrdua d’identificació de la persona amb ella mateixa, manca de reconeixement de l’entorn i refugi en un món interior fantàstic L’esquizofrènia afecta sobretot persones joves, sovint de caràcter retret i poc sociable El desenvolupament que presenta pot ésser ràpid o gradual, i dóna lloc a l’aparició de deliris en què el malalt es pot sentir amenaçat, allucinacions, desinterès en els afectes, agitació psicomotora, immobilitat i trastorns en els llenguatges verbal i corporal Aquests…
Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Lingüística i sociolingüística
Recopilació de mots i expressions que els sectors cortesans i erudits havien d’evitar a l’hora de «parlar pertinentment», cosa que s’indica generalment afegint al mot considerat incorrecte la forma correcta.
L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del segle XV Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les formes recomanades revela que generalment les valencianes són les preferides En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però…
,
es Puig de Sant Pere
Barri
Barri de Palma (Mallorca), situat vora el moll, i limitat pel baluard de sant Pere, la Llotja i l’església de Santa Creu.
Nasqué al s XI com a suburbi, per influència de les drassanes allà installades Té un gran valor arquitectònic, per tal com les seves cases mostren l’evolució de les tècniques de l’habitatge al llarg del temps Per un procés de degradació de l’entorn, la seva població menestral i marinera s’ha vist substituïda en part pels immigrants més pobres Malgrat les fortes pressions especulatives, existeix un pla de restauració promogut pel collegi d’arquitectes i l’ajuntament
Obiols
Parròquia
Antiga parròquia de Sant Vicenç del municipi d’Avià (Berguedà), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat.
És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702 hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular Fou capgirada en època romànica s XII-XIII, i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació provincial de Barcelona en 1959-62 Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca
Pozo Moro
Necròpolis ibèrica del terme municipal de Chinchilla (Albacete).
S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei
Sant Pere Sacama
Ruïnes del castell i de la capella de Sant Pere Sacama
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), situada en una elevació, al NE del terme, prop del puig Ventós (594 m).
És l’antiga capella del castell de Sacama o de Cama , conegut des del 963 El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n'adquirí el domini total per compra el 1261 Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama , fusionada al segle següent amb Olesa Prop de la capella, edifici del segle XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637
robot de primera generació
Tecnologia
Robot que només és capaç de fer una única tasca repetitiva.
Comprèn els primers robots fabricats, generalment, abans dels anys seixanta del s XX, que es limitaven a obeir una sèrie d’instruccions o, com a màxim, incloïen un programa de control numèric Aquests robots no tenen cap tipus d’habilitat per a adaptar-se a les variacions de l’entorn, i són capaços de repetir la tasca encara que no existeixi l’objecte sobre el qual han d’actuar per això de vegades també se'ls coneix amb el nom de robots cecs
síntesi asimètrica
Química
Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral (quiralitat).
El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers
ditirambe
Literatura
En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís.
Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega
anàlisi de mercat
Economia
Estudi de les característiques, elements i variables d’un mercat, com ajuda empresarial per a la presa de decisions.
En concret, l’anàlisi del mercat ha de preveure els aspectes següents a les característiques que determinen un mercat necessitats, desigs i demanda b els límits del mercat c els diferents tipus de mercat existents i els criteris de classificació possibles d les àrees comercials e la capacitat de compra dels consumidors f l’estructura del consum/demanda g les institucions comercials que incideixen sobre el mercat, i h l’efecte de l’entorn, en general, i de la competència, en particular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina