Resultats de la cerca
Es mostren 1329 resultats
Institut Superior de Litúrgia de Barcelona
Institució acadèmica incorporada a la Facultat de Teologia de Catalunya, que atorga els graus de llicència i doctorat en teologia amb especialització litúrgica.
Erigida canònicament el 1986, havia començat les seves activitats docents el 1964 en el marc del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona És l’única institució universitària d’aquesta categoria sobre la matèria a l’Estat espanyol N'és el director Joan Bellavista
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota principal Els…
tsunami

Vista aèria de la platja de Kalutara (Sri Lanka), desapareguda sota les aigües, poc després del tsunami del 2004
Digital Globe (CC BY-SA 2.0)
Geografia
Geologia
Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí, que assoleix una alçada gegantina en arribar a la platja i és pròpia, sobretot, de l’oceà Pacífic.
El 26 de desembre de 2004 tingué lloc el que ha estat el tsunami més catastròfic conegut El terratrèmol que el produí tingué l’epicentre a l’oceà Índic, a uns 160 km de distància de la costa occidental de l’illa de Sumatra Indonèsia, a la regió d’Aceh, i a uns 30 km del fons marí La magnitud fou estimada entre els 8,6 i els 9,3 graus en l’escala de Richter El sisme, que durà uns deu minuts lapse excepcionalment llarg si hom té en compte que la durada habitual sol ser inferior al minut, es produí quan prop de 1200 km de línia de falla es desplaçaren uns 15 m en la zona de contacte…
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
perspectiva cònica

Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
formació professional
Educació
Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.
Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament secundari aconsellà…
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al segle V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques segles VII-VIII sobre el manteniment…
obesitat
Patologia humana
Acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal.
Malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal teixit adipós L’índex de massa corporal IMC, o índex de Quételet, tot i no ésser el millor indicador d’adipositat, és el paràmetre recomanat per la majoria de societats científiques internacionals per a definir l’obesitat S’accepta com a punt de tall per a considerar un individu obès un valor d’IMC de 30 kg/m 2 o superior per a adults sans majors de divuit anys, sense incloure esportistes molt musculats ni embarassades L’obesitat es pot classificar en…
Facultat de Teologia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior.
Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de…
Ferran I de Castella
Història
Comte (1029-35) i rei (1035-65) de Castella i de Lleó (1037-65).
Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants, primer d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina