Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
ajuntament en ple
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament, en tots els municipis.
És integrat per l’alcalde, que el presideix, i per tots els regidors municipals És el màxim òrgan deliberant del municipi i té competència per a decidir sobre totes les qüestions del govern municipal, llevat de les corresponents a la comissió permanent i a l’alcalde Així, li pertoca de decidir sobre les qüestions següents constitució de l’ajuntament, creació i modificació d’institucions municipals, adquisició de tota mena de drets i de béns, aprovació de les formes de gestió de serveis, contractació per a obres i serveis públics, aprovació de plans d’urbanisme i de tots els que…
cirera

Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels…
Archives Nationales
Dipòsit general, radicat a París, de la documentació procedent dels organismes de l’Estat francès, creat durant la Revolució per l’Assemblea (1789) i ampliat després (1790) a la categoria d’arxiu nacional.
El 1808 la installació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències convenció i assemblea de la…
Pont Vell de Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Pont situat a prop de l’església de Sant Miquel de Campmajor, sobre la riera de Campmajor Venint de Banyoles, en arribar a la plana de Campmajor cal agafar la carretera que va al Collell havent passat Sant Miquel de Campmajor, hom veu a mà dreta el pont El pont té una longitud de 31,8 m i una amplada de 3,6 m 2,8 m si no es compten les baranes Al mig s’obre un arc de mig punt amb una longitud d’uns 10 m i una alçada d’uns 7 m a banda i banda hi ha sengles esperons i uns arcs més petits, que fan 2,5 m d’ample × 2,5 m d’alt Llevat de la part superior, que en bona part correspon a…
Sant Esteve de Bretui (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Bretui és esmentat per primera vegada en un document datat entre la fi del segle XI i el principi del segle XII, en el qual es fa inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri en concepte de delme al pla de Corts En aquest capbreu s’esmenta la vila de Bretui, amb vint-i-cinc masos El 1128, Pere de Sersui deixà al monestir de Gerri un capmàs a Bretui, anomenat de Guillem Aventí, i encara el 1231 s’ampliaren les possessions de Gerri, amb la donació que en féu la comtessa Guillema de tot allò que tenia a la vila de Bretui, llevat dels drets d’opere et cavalcata…
Castell de Tentellatge (Navès)
Art romànic
No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la identificació i la situació geogràfica d’aquest castell L’any 1218, Guillem de Bellvezer es titulava senyor dels castells de Navès, Cardona, Meda, Tentellatge, Valldora, Ceuró, Ogern i Oliana Aquests llocs, llevat de Cardona, ja havien fet part de la senyoria de la família Miró Aquest mateix any, Guillem de Bellvezer i la seva muller Anglesa donaren a llur fill Ramon de Meda, el dia que contragué núpcies amb Sança, filla de Ponç de Tarroja, el castell de Meda amb tots els seus termes “ cum valle de odra, videlicet et de…
glòria
Música
Himne litúrgic, anomenat també ’himne angèlic’ i ’doxologia major'.
El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se suplica el Fill, el…
Cinemateca del Cinema Amateur Terrassenc
Cinematografia
Fou creada el 1999 per la Comissió del Centenari del Cinema i la Secció de Cinema i Vídeo de la Societat Coral Joventut Terrassenca, amb la col·laboració de l’Ajuntament, amb la finalitat de preservar i divulgar el cinema local no professional.
És formada per un fons de films amateurs de cineastes de Terrassa transferits al suport de vídeo digital Primer es confeccionà un inventari per èpoques de films guardonats amb el primer o segon premi en concursos nacionals o internacionals, el qual sumava un total de 135 títols d’una trentena d’autors 37 en 8 i súper-8 mm 5 en 9,5 mm 85 en 16 mm i 8 en vídeo analògic Aquest material, llevat d’un nombre escàs de títols desapareguts, es transferí a vídeo digital, cosa que se seguirà fent amb els que es vagin incorporant Els màsters en DV es conserven al Museu d’Història de la…
Roger Bernat III de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò i senyor de les baronies de Castellvell i Montcada (1315-50).
Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d’Andorra i el Donasà feu del rei de Mallorca, assignats amb els dominis ultrapirinencs a l’hereu Gastó II de Foix Participà, al costat del seu germà i al servei del rei de França, Felip VI, en la guerra contra els anglesos a Flandes 1337-38 i al Llemosí 1345 i l’acompanyà també en la campanya andalusa d’Alfons XI de Castella contra els benimerins 1443 Topà amb el bisbe d’Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu 1332-34 i tingué també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina