Resultats de la cerca

Era fill de l’organista Gaspard Corrette, que el formà musicalment i li transmeté la tradició musical de J Titelouze, J Boyvin i F Dagincour El 1726 obtingué la important plaça d’organista de Sainte-Marie-Madeleine-en-la-Cité de París, el 1737 fou nomenat organista del gran prior de França i el 1750 ocupà la plaça d’organista del Collegi dels Jesuïtes Nou anys més tard fou organista del príncep de Conti i, finalment, el 1780 entrà al servei del duc d’Angulema Compongué una extensa producció de llibres d’orgue per als cerimonials litúrgics de l’ofici -versicles fugats, ricercari amb temes de…

Formació democratacristiana, defensà el liberalisme econòmic i l’estat de les autonomies A Catalunya, en foren els primers impulsors Joan Josep Folchi, Luis Cierco i Joan Botanch, seguits per molts altres exucedistes i algunes persones d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC La Coalición Popular, pactada amb caràcter estable des de 1982 amb Alianza Popular i la Unión Liberal , donà al PP de Catalunya una quota aproximada del 20% en totes les candidatures d’aquells anys i, per tant, una apreciable presència institucional, cosa que no li impedí de marcar distàncies estratègiques i doctrinals amb…

Fill de l’escriptor Rafael Sánchez Mazas, membre fundador de Falange Española y de las JONS Autor d’una narració amb elements fantàstics i prosa poètica, en part autobiogràfica, Industrias y andanzas de Alfanhuí 1951, es donà a conèixer amb la novella El Jarama 1956, premi Nadal 1955 i premi de la Crítica 1957, una de les obres clau de la narrativa de postguerra Amb una prosa accentuadament objectiva, l’autor plasma la parla i el caràcter dels personatges Posteriorment la seva obra evolucionà cap a l’experimentalisme lingüístic amb Las semanas del jardín Semana primera Liber…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…

Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb…

Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció…

A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment, treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona novella, La…

Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels òrgans de…