Resultats de la cerca

Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…

Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de la vall de Ridaura El terme comprèn també l’antic municipi de la…

Situació Interior de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada per arcs torals ECSA - JA Adell L'església de Sant Pere de Subirats és situada en un replà del cim de la muntanya, on hi ha el castell de Subirats, a ponent del recinte casteller, en una situació similar a la de l’església de Sant Pere del castell de Gelida Mapa 35-16419 Situació 31TDF014857 Per a anar-hi cal prendre una carretera d’uns 3 km que surt del barri de Casots, situat sobre la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a la carretera N-340 JAA Història Al nucli del castell, en el lloc on hi ha l’església,…

Situació Planta de l’església, amb els seus paraments, segons el projecte de restauració realitzat pels arquitectes F Fernández i M Gallego Hom pot observar l’estructura original, a base d’una nau amb un absis, ampliada, en època barroca, amb una segona nau, el campanar a tramuntana i una sagristia a migjorn Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona L’església de Sant Julià de Vilamirosa es troba en un puig, al costat del mas Fugurull, a l’extrem de migjorn del terme, a l’altra banda del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei…

Situació Vista del conjunt de l’església parroquial, de la qual emergeix el campanar de basament romànic J Todó El poble d’Alella, cap de municipi, és situat a la part inferior de la Serralada Litoral, on s’ajunten dues rieres que en provenen la de la Coma Fosca a l’oest i la de la Coma Clara a l’est, les quals formen la riera d’Alella L’església parroquial de Sant Feliu es troba al centre de la població, a la plaça de l’Església Mapa L37-15393 Situació 31TDF412940 S’hi arriba per la carretera N-II A l’altura del Masnou quilòmetre 640 cal desviar-se cap a l’interior per la carretera que des d…

Situació i presentació El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera W i els Hostalets de Pierola N i NE, i amb els de Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E i Sant Llorenç d’Hortons Alt Penedès, al S i E El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m, formats per estrats del miocè Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la Beguda Alta i nombroses…

Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…

Situació i presentació El municipi limita amb els termes de Sant Ferriol S i E, Sales de Llierca NE, Tortellà N, Montagut NW i Sant Jaume de Llierca W El sector meridional, a la dreta del Fluvià, és muntanyós, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont, com la serra de Colama, mentre que el septentrional és més planer, i s’hi localitzen els conreus i els nuclis de població El terme comprèn el poble d’Argelaguer, cap municipal, i els veïnats i caseries del Guilar, l’Hostalnou de Llierca, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Tapioles És travessat per la carretera…