Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
sistema de telecomunicacions mòbils universals
Versió europea de la telefonia mòbil de la tercera generació, que permet més velocitat en la transmissió de dades i més usuaris que en el sistema GSM.
En la definició de les normatives i característiques tècniques dels mòbils de la tercera generació participen diferents organismes internacionals A Europa, l’ETSI Institut Europeu d’Estandardització ha definit els primers estàndards de l’UMTS, ja que és un sistema europeu Aquest organisme lidera l’MCC Centre de Competència de Mòbils, que és qui collabora amb un organisme mundial anomenat 3GPP 3rd Generation Partnership Projects en l’harmonització de propostes i definició de normatives per als mòbils de la tercera generació 3G, que cerquen la seva globalització Alguns subsistemes de l’UMTS…
organització no governamental
Sociologia
Associació voluntària no lucrativa formada per particulars, independent de l’estat i dedicada a tasques amb finalitats solidàries.
L’acció de les ONG es dirigeix a afavorir l’accés a drets o béns bàsics a individus o collectius que normalment en són privats La solidaritat subjacent a totes les ONG inclou tant l’assistència immediata de necessitats elementals salut, alimentació, habitatge, escolarització etc, com el desenvolupament de recursos que permetin als individus un determinat nivell d’autosuficiència Bé que històricament els estats occidentals han assumit en un grau variable tasques d’aquesta mena en forma de seguretat social, programes d’assistència i ajuts diversos a la població que administren, les prioritats i…
semàntica
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística que estudia els significats.
El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…
hivernacle

Vista de l’hivernacle de l’estació d’Atocha (Madrid)
© Lluís Prats
Agronomia
Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.
La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…
Hospital de Sant Pau

Façana de l’entrada al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau
JoMV
Medicina
Institució hospitalària de la ciutat de Barcelona.
Fou fundada el 1892 pel banquer Pau Gil i Serra , que deixà un llegat de quatre milions de pessetes per a la construcció d’un hospital model que portés el nom de Sant Pau Hom comprà uns terrenys al Guinardó, i encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner , el qual planejà un complex de 46 edificis 1901 Iniciades les obres el 1902, l’edifici principal fou acabat el 1909 El 1911 s’havien bastit vuit edificis i s’havia esgotat el llegat Es féu càrrec de l’obra, aleshores, l’administració de l' Hospital de la Santa Creu , i el centre es denominà Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sorgiren…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…
empirisme
Filosofia
Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevol mena de coneixement que no provingui de l’experiència, consistent en les dades de la percepció sensorial.
Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No…
etnicitat
Antropologia
Assumpció en un grau variable per part dels integrants d’un grup d’una sèrie d’elements en tant que en subratllen la pertinença i el diferencien o l’oposen a altres individus pertanyents a altres grups.
Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…
aspersor

aspersor giratori
Tecnologia
Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió, originada per una instal·lació de bombament o bé per un dipòsit en un nivell més alt.
Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…
Obra Social “la Caixa”
Institució dedicada al mecenatge i a les iniciatives solidàries, educatives i culturals que constitueix l’activitat principal de la Fundació Bancària “la Caixa”, de la qual forma part.
Es la continuació de l’obra social desenvolupada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona a partir de la Fundació “la Caixa”, establerta el 1983 i dissolta el 2014 Consta de diverses divisions A grans trets, els grans àmbits d’actuació són l’acció social, l’educació i la recerca, i la cultura i la ciència L’acció social impulsa projectes de voluntariat, contra l’exclusió social, la pobresa i la violència domèstica, l’atenció a la gent gran amb una seixantena de centres propis a tot l’estat i la collaboració en prop de 600 i a la infància, la integració laboral i la salut, entre d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina