Resultats de la cerca
Es mostren 1377 resultats
Antònia Font

Grup de pop Antònia Font
© Fila7 Música / A.J. Morales
Música
Grup de pop mallorquí.
Format per Pau Debon cantant, el seu germà Pere Manel bateria, el teclista Jaume Manresa, el baixista Joan Roca i el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver , s'inicaren el 1997 amb una primera maqueta de quatre temes El seu primer disc, Antònia Font , es publicà el 1999 El grup es convertí en un conjunt de referència per la seva música eclèctica amb influències que van des del reggae , la rumba i la pachanga fins a un ampli ventall de sonoritats mediterrànies i anglosaxones i uns textos d’inclinació surreal Publicà successivament A Rússia 2001 amb el qual es projectaren arreu dels Països…
Santa Digna (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita parròquia, a canvi d’una peça de terra ubicada al…
Pero Ahonés
Història
Noble aragonès.
Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, el qual ell acompanyà a la batalla de Las Navas de Tolosa Ambaixador prop d’Innocenci III per a sollicitar la seva intervenció en la crisi plantejada per la successió de Jaume I, li fou encomanat el govern d’Aragó, des de l’Ebre fins als Pirineus per designació papal, formà part del consell de regència, i fou majordom el 1218 Amb els seus germans, Sancho, bisbe de Saragossa, i Pelegrín, majordom l’any 1217, dominant Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia empenyorat Pere I, formava un dels bàndols de les faccions nobiliàries A…
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1098-1112).
Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’església…
Gilabert de Centelles i de Castellet
Història
Senyor de les baronies de Nules i de Centelles i conseller del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig Participà en les expedicions a Mallorca i al Rosselló en la guerra de Pere III contra Jaume III de Mallorca 1343-44 El rei Pere li confià la castellania de Canet Rosselló el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva abans del 1347 i la potestat d’Albaida Durant les lluites de la Unió de València es mantingué al costat del rei i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats 1347 El 1348 fou nomenat governador de Mallorca amb la missió de reprimir qualsevol acció favorable al desposseït Jaume III de Mallorca Afrontà…
Ramon de Riu-sec
Història
Noble, senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349 Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348 Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts 1348 El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València Tingué tres fills, que el sobrevisqueren…
John Locke
Filosofia
Història
Política
Filòsof i polític teòric anglès.
Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig…
Josep Ricart i Soler
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, educador.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894 Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe Navarra, però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent 1909-10 s’encarregà de les classes nocturnes als obrers al mateix temps feia de prefecte de les escoles…
Arnau Sescomes
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp polític…
Max Roach
Música
Bateria de jazz nord-americà, de nom complet Maxwell Lemuel Roach.
Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina