Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp D’una extensió de 25,95 km 2 , és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes 914 m fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna Anoia i el de Querol Alt Camp, i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll 818 m i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia Alt Camp A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de…

És drenada pel torrent de Salòria , que neix entre el coll de Conflent prop del qual hi ha el refugi de Salòria i el pic de Salòria o d’Alius 2 789 m alt, al límit amb la vall Ferrera Pallars Sobirà, afluent, per la dreta, del riu d’Aós, a Aós

Vida i obra Fill d’una rica família de propietaris agrícoles de l’Alt Vinalopó, dels seus orígens rurals nasqué la seva vocació i orientació professional Estudià el batxillerat a Alacant, i després optà per l’Escola Especial d’Enginyers Agrònoms El període 1907-17 fou crucial per a la seva formació es relacionà amb la Institución Libre de Enseñanza, fou un assidu del seu ateneu i assumí de ple l’ideari regeneracionista Fruit d’aquests interessos publicà 1913-14, en el periòdic madrileny La Tribuna , una sèrie d’articles amb títols tan significatius com “Reconstitución de nuestra…

Migcampista format a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida, jugà tres temporades amb el primer equip 1986-89, les dues últimes a segona divisió Posteriorment jugà al Club Futbol Balaguer, Unió Esportiva Tàrrega i el Club Futbol Gavà Es retirà el 2003 i des de llavors entrenà el CF Balaguer 2003-08, la UE Lleida 2008-13, el CF Reus 2013-14 i el FC Andorra la temporada 2016-17 fins a la seva mort Patí un accident mortal mentre pujava en bicicleta al coll de la Gallina Fou professor i catedràtic de l’INEFC de Lleida i professor del màster de Director esportiu i del de Rendiment…

L’església parroquial és dedicada a sant Pere al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d'Alt Àneu Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

En collaboració amb les federacions esportives catalanes, els diferents centres de tecnificació estan integrats per esportistes i personal tècnic, que poden confluir en un espai físic o en diversos punts fixos o itinerants, i disposen de mitjans materials S’estableixen dins la Xarxa Complementària que figura en el Pla director d’installacions i equipaments esportius de Catalunya PIEC Els centres de tecnificació esportiva són impulsats pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Programa d’Alt Rendiment de Catalunya ARC, el qual té per objectiu la promoció i…

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del…

Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó

Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts