Resultats de la cerca

Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…

Situació Vista aèria de l’església on s’aprecia perfectament el joc de cobertes R Camprubí S’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat Per arribar-hi cal prendre a la vila el camí que, per la banda de la parròquia de Santa Eulàlia, porta a la Colònia Sedó, passada la qual i un cop travessada la riera s’arriba al Puig Mapa 36-15392 Situació 31TDG058007 Història El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies Així ho diu Guillem d’Esparreguera, senyor dels castells d’Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la…

Situació El poble de Terrades es troba a les anomenades Garrotxes d’Empordà, pels contraforts pre-pirinencs del sector nord-occidental de l’Empordà És a l’esquerra del Rissec i forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest indret forma una cubeta envoltada de muntanyes el massís de Santa Magdalena, la Roca de la Penya Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Hom pot arribar a Terrades des de Figueres per la carretera local de Figueres a Albanyà la població es troba després de Llers, a 13 km de Figueres També s’hi pot anar agafant, a Figueres, la carretera comarcal de Besalú i Olot i,…

Situació Notable església de dues naus, d’interpretació arquitectònica complexa ECSA - JA Corbella L’església parroquial d’Escalarre és al costat del cementiri, als afores del poble, al qual s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH476199 Història El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre els quals figura el lloc d’Escalarre El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum , a Martí Oriol, de la vila d’…

Situació Vista del conjunt de l’església i la borda annexa, poc abans de la seva restauració, al peu de la Noguera de Vallferrera J Tous Vista de la part nord de l’església, amb les cobertes ja refetes, l’any 1987 J Camp L’església de Santa Maria de la Torre es troba isolada, al costat d’unes bordes, enmig d’uns prats, uns 3 km abans d’arribar a Àreu, al costat mateix de la carretera d’Alins a Àreu, al marge esquerre del riu MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH630142 Història La situació de Santa Maria de la Torre, aïllada al mig dels camps i sense poblament conegut, planteja d’entrada l’…

El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…

Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…

Situació i presentació Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa 527 m i de Fals 480 m, a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la…

Molses de l’ordre de les grimmials 1 Grimmia orbicularis a aspecte general d’un fragment de gespa x 1,5 b aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit x 6 c detall d’un fillidi x 25 d detall d’una càpsula x 20 2 G pulvinata a detall d’una càpsula x 25 b detall d’un fillidi x 25 3 Schistidium apocarpum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall d’una càpsula x 30 4 Racomitrium canescens a aspecte general del gametòfit x 4 b detall d’un fillidi x 25 Miquel Alcaraz Aquest ordre comprèn molses acrocàrpiques, perennes, de vida saxícola sobre pedra, que formen típics pulvínuls…

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…