Resultats de la cerca

L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, és…

La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Climent Sescebes, de 24,37 km 2 , s’estén per la major part de la vall de l’Anyet, que travessa de N a S el territori neix dins el terme de la Jonquera, al sector de Requesens, sota el Puig Neulós, i desemboca a l’Orlina, afluent de la Muga, dins Peralada Limita al N amb la Jonquera, a llevant amb Espolla i Mollet de Peralada, a migdia amb Masarac i a ponent amb Campmany i Cantallops Comprèn, a més del cap de municipi, els veïnats d’Ullastre i Vilartolí, i l’antiga quadra dels Solers, amb l’església de Santa Fe El 1937 el municipi adoptà el…

Situació i presentació Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l’W amb Vilabella, tots tres municipis de l’Alt Camp a l’E amb Bonastre del Baix Penedès i al S amb Vespella Dos corrents fluvials solquen el terme, el més important és el Gaià, que fa de divisòria amb el terme de Vilabella, l’altre és el barranc de Salomó, que voreja el nucli urbà per l’W i el S i desguassa al Gaià prop de la Riera de Gaià Dins els límits del terme salomonenc hi ha les fonts naturals del Lleó, dels Vergerars i de Sant Joan L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de Salomó…

Situació Vista del conjunt amb els vestigis del castell i l’antiga església parroquial de Sant Urbà, a mà dreta ECSA - JA Adell A la petita vall de Montclús, davant de l’embassament de Camarasa, tot aprofitant unes roques, trobem les restes del castell i de l’antic poblat de Montclús i l’església de Sant Urbà Mapa 33-13328 Situació 31TCG197482 Per a arribar-hi cal sortir de Santa Linya, poble situat a 5 km de les Avellanes sobre la carretera de Balaguer a Àger, des d’on cal prendre la pista que mena a l’estació del ferrocarril i desviar-se a la primera cruïlla, a l’esquerra, per una pista que…

Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…

Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…

Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc,…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…

És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…