Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou nomenat professor d’eloqüència a la Universitat de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 “El pare jesuïta Lluís Soffí i dos sonets en alguerès” L’Alguer , V/24, p 19-20

La vida musical de Salzburg es podria dividir en dues etapes abans i després de WA Mozart Abans d’ell, la ciutat era ja un centre musical important, sobretot a partir del segle XVII Després de la mort de Mozart, però, la ciutat esdevingué, i encara ho és, un lloc de culte i pelegrinatge dels amants de la música i un punt de referència simbòlic dins de la música clàssica europea Les primeres notícies sobre música culta a la ciutat de Salzburg són del començament del segle VIII, que es fundaren el monestir de Sant Pere i la catedral La seu i la seva escola foren durant…

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…

Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà Poc després 1176 hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa En 1215 es traslladà a Bonrepòs L’ermita del Montsant continuà com a…

Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en…

La seva principal font de recursos és el conreu de l' henequén o sisal Hi ha també manufactures de tabac i indústries de ciment És el centre econòmic i comercial més important del S de Mèxic Nus de comunicacions per ferrocarril i carretera Té aeroport i universitat, i és seu de l’arquebisbat La catedral 1586-98, influïda per la de la Ciutat de Mèxic, segueix l’estil del Renaixement hispànic També del s XVI, bé que restaurat, és el palau de l’arquebisbe La casa de Montejo, fundador de la ciutat, té una façana plateresca 1549 El Museo de Arqueología de Yucatán conserva restes maies

El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762

Aquesta església és l’antiga parròquia del poble de Bibils, ara abandonat És documentada des del 1218, en què en l’escatocol d’un instrument relacionat amb els senyors del lloc, els Espés, després de Berenguer de Bibils compareix Raimundo, presbiter de Sancto Genesio La parròquia de Bibils formava part de l’enclavament que tenia el bisbat d’Urgell dins el bisbat de Roda-Lleida en aquest sector, junt amb Castanesa, Senyiu i altres parròquies dels voltants Per això fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona el 1314 i de nou el 1373, en què consta que era unida a la…

Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de…