Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Agustín de Betancourt Molina
Construcció i obres públiques
Enginyer canari.
Una pensió que li concedí el rei Carles III li permeté de traslladar-se a Madrid el 1778, on completà la seva formació científica i tècnica als Reales Estudios de San Isidro i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Després d’unes actuacions encertades al canal Imperial d’Aragó i a les mines d’Almadén, on proposà solucions imaginatives per a l’explotació de les mines, el comte de Floridablanca el becà perquè ampliés coneixements de geometria i d’arquitectura subterrània a París l’any 1784 A França completà la seva formació en hidràulica i mecànica fins l’any 1791 Durant aquest…
Sentmenat
Llinatge originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.
Els Sentmenat, castlans i després senyors de Sentmenat Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere I de Sentmenat , fills de Beatriu Pere I mort vers el 1170 assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu, tingué també a perpetuïtat la castlania d’un dels tres castells de la Suda dit més tard castell de…
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,
Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona (1551-1554)
El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de Berenguer de…
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Historiografia catalana
Medievalista.
Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…
Herbert von Karajan
Música
Director d’orquestra austríac.
Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a…
Jordi Tomàs i Freixa
Cinematografia
Cineasta amateur i col·leccionista.
Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es…
Josep Maria Cruxent i Roura
Antropologia
Arqueologia
Pintura
Antropòleg, arqueòleg, pintor i aventurer.
Es formà a l’Institut Montessori d’Alexandre Galí, i de jove participà en activitats culturals com ara els Pomells de Joventut, els Jocs Florals i l’excursionisme Posteriorment cursà estudis superiors de belles arts a Llotja i assistí a classes de Pere Bosch i Gimpera , que l’iniciaren en l’arqueologia Mobilitzat al front de Terol durant la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià després a Veneçuela, on recomençà la seva vida exercint oficis diversos i, durant el seu temps lliure, començà a fer expedicions arqueològiques Es posà en contacte amb el Museo de Ciencias Naturales de Caracas…
Giovanni Battista Martini
Historiografia
Música
Compositor, teòric i historiador de la música.
Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000…
Carles Perelló i Secanell
Carles Perelló i Secanell
© Escola Pia
Pintura
Cristianisme
Religiós escolapi, pintor.
Biografia Entrà a l’escola Pia, on vestí la sotana a Moià el 16 de setembre de 1894 i hi professà el 20 d’agost de 1894 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de febrer de 1904 De salut malaltissa, fou destinat exclusivament a Tàrrega Ensenyà tres cursos a primària, i després impartí les assignatures de calligrafia, geografia, llatí i dibuix Molt volgut pels alumnes per la seva bonhomia i per la destresa calligràfica i pictòrica, compartí també amb ells la passió pel futbol i passà hores, fins i tot de la nit,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina