Resultats de la cerca

Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…

Es formà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i debutà amb el primer equip la temporada 1986-87 Passà al Palautordera 1987-89 i retornà al Barça 1989-91 com a tercer porter, amb el qual guanyà dues Lligues, la Copa del Rei 1990 i la Copa d’Europa 1991 Fitxà pel Teucro de Pontevedra 1991-94, l’Ademar de Lleó 1994-95, el Guadalajara 1995-96, el Gáldar 1996-97, el Txapela 1997-99 i l’Octavio Pilotes Posada 1999-2005, on es retirà El 2005 s’incorporà a l’equip tècnic del primer equip barcelonista com a preparador de porters Compaginà aquesta tasca amb la coordinació…

Conegut com el Diví Començà jugant a l’Universitari de Barcelona Fitxà pel Reial Club Esportiu Espanyol 1916-19 i pel Futbol Club Barcelona 1919-22 Jugà 111 partits amb el Barça, però tornà a l’Espanyol 1922-30 sense el consentiment del club barcelonista, la qual cosa comportà que fos sancionat durant la temporada 1922-23, i només pogué disputar partits amistosos Fou traspassat al Real Madrid 1930-36 Exiliat a França durant la Guerra Civil, posà fi a la seva trajectòria al Niça l’any 1938 En el seu palmarès, hi ha cinc Campionats de Catalunya 1918, 1920, 1921, 1922, 1929, tres…

Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació ACR , sobre…

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…

S’inicià al club Helios de Saragossa el 1973 i s’incorporà al Futbol Club Barcelona en categoria juvenil gràcies al fixatge del seu germà Herminio pel primer equip blaugrana l’any 1974 Aler, desenvolupà tota la seva trajectòria en la màxima categoria amb el Barça 1977-95 Guanyà set Lligues 1981, 1983, 1987-90, 1995, deu Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, 1991, 1994, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987, un Mundial de clubs 1985, una Supercopa d’Europa 1987 i una d’Espanya 1987 i una Copa Príncep d’Astúries 1988 És el jugador que més partits ha disputat amb la…

En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va proposar una…

Ingressà a deu anys al futbol de base del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 2006-07, passà a jugar del juvenil al Barcelona B La temporada 2008-09 s’incorporà al primer equip i es convertí en el jugador més jove que ha debutat en un partit oficial amb el Barça 17 anys i 19 dies Un dels jugadors debutants més destacats, tot i que generalment no formava part de l’alineació titular de Josep Guardiola i Sala , fou el golejador més precoç del club a la Lliga i el segon golejador més jove de la Lliga de Campions Amb el FC Barcelona guanyà tres títols de Lliga 2009, 2010, …