Resultats de la cerca

Consta d’arrel, íntimament adherida al follicle pilós, i de tija o cos, de color variable segons la quantitat de pigment que contingui Segons el lloc on es troba és anomenat cabell, cella, pestanya, barba , etc

En ésser desvitrificats, els cossos perden llur transparència

Durant l’exercici físic, cal que el funcionament de l’aparell cardiovascular experimenti algunes modificacions per tal de garantir una aportació adequada d’oxigen al teixit muscular, i també un drenatge apropiat dels elements que es produeixen després de la metabolització dels nutrients, com l’àcid làctic i l’àcid carbònic Aquestes modificacions inclouen, esquemàticament, un increment del cabal cardíac, és a dir, la quantitat de sang que el cor bomba per minut, i una redistribució del flux sanguini dels diferents teixits, destinada bàsicament a augmentar de manera específica el dels músculs…

Són anomenades cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen Habitualment, el terme s’utilitza per a referir-se a les cremades tèrmiques , causades pel contacte amb una font de calor intens Tanmateix, aquest terme també es refereix a les cremades químiques , causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o àlcalis potents Les cremades són molt freqüents, ja que es produeixen sovint com a conseqüència d’accidents domèstics, laborals i d’altres àmbits Les causes de les cremades…

Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…

Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix…

El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…

La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules…