Causes de la febre

La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn.

El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens, elaborades per nombrosos microorganismes, per cèl·lules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèl·lules canceroses. Aquests pirògens, que arriben fins a l’hipotàlem a través de la circulació sanguínia, tenen la capacitat d’alterar el funcionament del centre termoregulador i d’augmentar així el llindar de sensibilitat de les seves cèl·lules envers l’escalfor. Així, com més elevada sigui la concentració d’aquestes substàncies en la sang, més alt serà el llindar de regulació del centre hipotalàmic, de manera que, per tant, la temperatura corporal tendirà a elevar-se. A causa de l’alliberament de pirògens, la majoria dels processos infecciosos, els processos inflamatoris i nombrosos tumors malignes evolucionen amb febre.

D’altra banda, en alguns casos la febre es produeix per una alteració o lesió que afecta directament el centre termoregulador, com s’esdevé, per exemple, en l’anomenat cop de calor, o en alguns casos de tumors o hemorràgies que comprometen l’hipotàlem.

Causes més freqüents de la síndrome febril prolongada
infeccions: tuberculosi, endocarditis bacteriana, septicèmia, brucel·losi, febre tifoide, colecistitis i abscessos de la ve-sícula biliar, abscessos hepàtics, pielonefritis, abscessos renals, hepatitis vírica, mononucleosi infecciosa, infecció per citomegalovirus, febre Q, leptospirosi
tumors malignes: càncer de ronyó, de tub digestiu, de pulmó i de pàncrees; leucèmia, limfomes, malaltia de Hodgkin; tumors avançats amb metàstasis en altres òrgans
malalties autoimmunes: lupus eritematós sistèmic, artritis reumatoide, febre reumàtica, arteritis de la temporal, vasculitis per hipersensibilitat, anèmies hemolítiques autoimmunes, tiroïditis de Hashimoto
traumatismes importants
alteracions dels vasos sanguinis: trombosi coronària i infart de miocardi, embòlia pulmonar múltiple, trombosi de les venes i artèries perifèriques
alteracions metabòliques: gota, porfíria, hipertiroïdisme, hiperparatiroïdisme, interrupció sobtada d’administració de fàrmacs corticosteroides després d’un tractament prolongat
malalties d’origen desconegut: sarcoïdosi, enteritis regional, colitis ulcerosa, malaltia de Whipple, hepatitis granulomatosa idiopàtica, febre mediterrània familiar