Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Pere Josep Avellà i Navarro
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de…
Liber dotationum antiquarum praesentis ecclesiae vicensis
Art romànic
Un fragment del foli 110, amb dues inicials “I”, dibuixades amb colors diferents blau, vermell i verd, sense apunt previ G Llop Manuscrit en pergamí que consta de 152 folis 37,5 x 8,5 cm i en el qual hom recull amb lletra del segle XIII, en negre, i epígrafs en vermell, el conjunt d’antigues donacions i privilegis de la catedral de Vic La manca de notícies de les activitats del taller de Vic durant aquest segle queda excusada pel coneixement de la presència del copista Pere Madriguera, sacerdot, que recopilà en un únic volum totes les donacions anteriors per ordre d’Andreu d’…
Tregurà

Aspecte del poble de Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat…
Josep Matamoros i Sancho
Historiografia
Literatura catalana
Cristianisme
Prevere, historiador i poeta.
Estudià al Seminari de Tortosa —on més tard fou professor i director—, s’ordenà el 1893, i fou doctor en teologia i canonge de la seu de Tortosa 1908 D’ideologia carlina, com la majoria del clergat tortosí, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Collaborà en la premsa local de Tortosa —a El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín — i d’Alcanar, i és autor de diversos llibres dedicats a aquestes dues localitats Historia de mi pueblo, Alcanar 1922, Monografía catedralicia Hechos más notables realizados por el Excmo…
,
Ramon Masnou i Boixeda
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels…
Pantaleó Montserrat i Navarro
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…
Guillem de Montgrí
Cristianisme
Eclesiàstic i conqueridor d’Eivissa.
Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238 El 1235, amb l’…
Gregorio Modrego y Casaus
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de…
Josep Miralles i Sbert

Josep Miralles, bisbe de Barcelona, camina entre altres clergues amb motiu d'un acte públic, a la plaça de Constitució, a Barcelona (1926-29)
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de…
Antoni de Banyuls i de Forcada
Cristianisme
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fill de Tomàs de Banyuls i de Martin, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del Grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire 1780-1782, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de Sebastià Sibiuda, aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina