Resultats de la cerca
Es mostren 2526 resultats
barber
Història
El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor.
A l’edat mitjana —i encara actualment en certes localitats rurals— el barber era considerat un professional de la cirurgia A diferència dels cirurgians, però, els barbers només podien exercir la cirurgia menor sagnies amb l’aplicació de sangoneres, extracció de peces dentàries, etc Als Països Catalans formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els cirurgians el 1408 existia la de Barcelona, sota el patronatge dels sants Cosme i Damià —patrons també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma —, que es reunia a l’església de la Mercè i en la qual…
anticoagulant

Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Agent que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes.
En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a…
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què sovint s’aferma…
dinoflagel·lades
Botànica
Zoologia
Classe de pirròfits constituïda per més de 10 000 espècies planctòniques.
Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La majoria són…
Bella Akhmadulina
Literatura
Nom pel qual fou coneguda la poetessa russa Isabella Akhatovna Akhmadulina.
El seu primer llibre Struna ‘Corda’, aparegué el 1962 La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària Té certes relacions amb l’ acmeisme , però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja ‘El meu arbre genealògic’, 1964, Uroki muzyki ‘Lliçons de música’, 1969, Stikhi ‘Poesies’, 1975 i Sni o Grusii ‘Somnis de Geòrgia’ El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran…
Immanuel Velikovsky
Immanuel Velikovsky
© Fototeca.cat
Astronomia
Cosmòleg bielorús.
Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i…
Joan I de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1379-90), fill d’Enric II i de Joana Manuel.
El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el 1386 desembarcà a Galícia,…
amalgama
Tecnologia
Aliatge de mercuri i un o altres metalls més.
El ferro, el cobalt i el níquel no s’amalgamen directament, i el platí ho fa amb dificultat, però tots els altres metalls corrents es dissolen en major o menor quantitat en el mercuri i molts d’ells or, argent, coure, estany, cadmi, zinc, sodi, etc es dissolen àdhuc en fred Les amalgames poden ésser sòlides o líquides i consisteixen en solucions del metall amalgamat o en solucions d’un compost definit entre aquest metall i el mercuri són preparades, bé partint d’una de les seves sals que hom tracta amb amalgama de sodi o que hom electrolitza amb càtode de mercuri Totes les amalgames es…
deuteri
Química
Núclid d’hidrogen, de símbol D; és el segon, per ordre de massa creixent.
Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals el deuteri…
Carència de minerals
Definició Hom considera que existeix una carència de minerals quan la concentració orgànica d’un determinat mineral és tan deficient que provoca una sèrie de trastorns més o menys característics Causes, tipus i manifestacions Diversos elements minerals són necessaris per a l’ésser humà, pel fet de formar part dels teixits orgànics o d’intervenir en reaccions metabòliques calci, ferro, coure, iode, zinc, crom, cobalt, seleni, magnesi, manganès, fluor, etc Tanmateix, el requeriment de la majoria d’ells és tan mínim que pràcticament no han pogut ésser definides les conseqüències de llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina