Resultats de la cerca
Es mostren 2088 resultats
Parlament en casa de Berenguer Mercader
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al Còdex de Cambridge i escrita vers el 1460.
Juntament amb les Lamentacions , és la prosa mitològica corellana que conté més d’un mite El marc de la història té clares influències de Boccaccio, per la contextualització versemblant i propera, en la tertúlia que, després d’un sopar, es fa a casa de Berenguer Mercader a València Pertany al gènere dels convivia i tria l’espai intern de la casa, enfront de l’extern del jardí Aquesta obra ha estat l’argument més recorregut per a l’existència de tertúlies literàries en la València del segle XV, com a representant de les reunions dels nobles Se segueix la mateixa línia de les lamentacions quant…
frase final
Gramàtica
Frase que forma part d’un període general i té un significat de finalitat referit a l’altra part d’aquest període; la frase final és marcada generalment per un nexe conjuntiu o per un mode verbal concret.
En l’exemple Ho he fet perquè treballis, perquè treballis és una frase final
emic
Antropologia
Dit de l’estudi de cultures alienes a la de l’observador, en el qual aquest intenta esbrinar les formes de percepció dels membres de cada cultura en concret i la forma com aquests descriuen el seu món.
És la descripció d’una cultura en tant que estudiada des de l’interior del sistema que es considera S'oposa a etic
Necròpolis medievals anteriors al 1300 del Camp de Tarragona
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis * , en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis, però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…
Síntesi de proteïnes
Genètica
Cada gen estructural té la informació pertinent per a l’elaboració d’un determinat polipèptid En alguns casos la cadena polipeptídica sintetitzada a partir de la informació d’un gen constitueix una proteïna en altres casos, la informació existent en dos o més gens actua conjuntament, originant les diverses cadenes peptídiques que poden constituir algunes proteïnes La manera com el ADN emmagatzema aquesta informació, si bé a primera vista sembla molt complexa, de fet té un principi senzill la llarga molècula de ADN, segons la disposició dels seus elements, disposa d’un codi o alfabet de quatre…
Ciutat d’Ilerda (Lleida)
Plànol de la trama urbana de Lleida, amb indicació del possible àmbit urbà d’època romana i de les troballes del mateix període A Pérez Els segles IV i V tenen, pel que fa a Ilerda, un extraordinari interès, ja que des de fa un parell de dècades des del 1979 disposem de noves fonts escrites, les quals s’afegeixen a les que ja eren conegudes des d’antic a més d’aquestes noves fonts, cal dir que en dues de les diverses intervencions arqueològiques iniciades poc després per part de la Universitat de Lleida i, posteriorment, pel Servei Municipal d’Arqueologia, es van documentar, per primera…
Les formes de la justícia
Aquest mapa mostra com es distribueixen els diversos sistemes legals que hi ha al món, i també les institucions jurídiques més importants Per sistema legal cal considerar l’organització de les fonts del dret, enteses com a normes jurídiques que regeixen la conducta dels ciutadans en les seves relacions socials, l’acompliment de les quals és garantit per l’Estat Allò que s’anomena fonts del dret, bàsicament, es pot definir com la norma escrita, el costum, els principis generals del dret i la jurisprudència Així, en funció de la font del dret que es consideri prevalent es poden…
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les…
purificació
Religió
Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.
La purificació sostreu els individus als tabús , al miasma A més del pecat, hi ha nombroses impureses impuresa legal que necessiten aquests ritus Com a mitjans de purificació, a part els diversos ritus d’expiació sacrifici , cal considerar el foc , molt difós en àmbits culturals ben diversos Els parsis, per exemple, creien que en el cel els homes són purificats com el metall a la fornal També a Israel, el foc té una funció catàrtica L’estoïcisme tardà comprengué el retorn del món al foc primordial diví ἐκπὐρϖσιέ com una gran purificació La prova i la purificació de l’home en el judici…
existencialisme
Filosofia
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S Kierkegaard Bé que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina