Resultats de la cerca
Es mostren 1956 resultats
Carlos Kleiber
Música
Director d’orquestra alemany.
Fill del també director Erich Kleiber Estudià música a Buenos Aires, on la seva família s’havia refugiat el 1935 per enfrontament al règim nazi Quan tornaren a Europa, continuà estudiant música, però alternà la seva formació musical amb estudis de química a Zúric El 1953 debutà com a director d’òpera al Theater am Gärtnerplatz de Múnic Posteriorment es presentà a les òperes de Düsseldorf i Duisburg 1958-64, Zúric 1964-66, Stuttgart 1966-68 i Múnic 1968 Entre 1974 i 1976 dirigí a Bayreuth i al Teatro alla Scala de Milà, i del 1968 al 1978 fou director invitat de la Staatsoper de Múnic…
,
Arvo Pärt
Música
Compositor estonià.
Fou deixeble d’H Eller al Conservatori de Tallinn, centre on es graduà el 1963 En un principi hereu dels models russos i, sobretot, de D Šostakovič i S Prokof’ev, com ho demostren la seva cantata infantil Meie aed ‘El nostre jardí’ i l’oratori Maailma samm ‘La marxa del món’, posteriorment es decantà pel serialisme Nekrolog , 1960 Perpetuum mobile , 1963, per a orquestra i també feu ús de la tècnica del collage en obres com Pro et contra , per a violoncel i orquestra 1966 Al principi de la dècada dels setanta, s’interessà pel cant pla, la polifonia francesa i francoflamenca dels segles XIV…
,
João Gilberto
Música
Compositor, cantant i guitarrista brasiler.
Autodidacte, de jove rebé la influència del jazz en particular de Duke Ellington i Tommy Dorsey Als divuit anys anà a Salvador, capital de l’estat de Bahia, on fou contractat per una emissora de ràdio, i l’any següent es traslladà a Rio de Janeiro, on fou expulsat del grup del qual formava part Després d’uns anys de vida errant, el 1956 entrà en contacte amb Antônio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes , autors de Chega de saudade , interpretada per Gilberto, cançó que donà nom a un àlbum homònim convertit en un èxit mundial i que fou l’inici de la projecció de la bossa nova En…
Massada

Vista aèria de Massada
Andrew Shiva (CC BY-SA 4.0)
Fortalesa
Antiga fortalesa de Judea, actualment a l’estat d’Israel.
És situada en un massís en altiplà, a l’extrem del desert de Judea, 400 m per damunt de la mar Morta a l’W Els penya-segats que el formen la converteixen en una fortalesa natural gairebé inexpugnable L’única font documental sobre Massada és La guerra jueva de Josep Flavi , el qual situa la construcció de la primera fortalesa no documentada arqueològicament en temps del rei asmoneu Alexandre Janneu, que regnà en 103-76 aC Herodes el Gran, rei de Judea del 37 aC al 4 aC, hi construí el palau fortificat Després de la seva mort i de l’annexió romana, els jueus zelotes el convertiren en el seu…
Jesús Monasterio y Agüeroz
Música
Violinista, compositor i director castellà.
Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…
silenci
Música
Absència de so o de soroll.
L’existència del silenci absolut és teòrica, atès que sempre hi ha sons encara que siguin d’una intensitat mínima Fins a 25-30 dB es considera que la intensitat sonora és feble, i es pot qualificar de silenci A les ciutats, la proliferació de sons fa que el silenci sigui cada cop més escàs La naturalesa tampoc no ofereix un ambient completament silenciós sempre es percep alguna vibració sonora produïda per l’aire, el moviment de les fulles o pels ocells i altres animals Moltes de les funcions fisiològiques corporals originen també sons perfectament audibles La cerca del silenci s’ha convertit…
Blas Piñar López

Blas Piñar (1979)
TVE
Política
Polític castellà.
Fill de militar, s’uní a la insurrecció franquista del juliol del 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola es doctorà en dret per la Universitat de Madrid, i el 1944 guanyà les oposicions a notari, professió que exercí sobretot a Madrid Adherit als sectors més catòlics i més immobilistes del franquisme , fou procurador de les Corts espanyoles i conseller del Movimiento per designació del general Franco Ocupà del 1952 al 1962 el càrrec de director de l'Instituto de Cultura Hispánica, del qual fou destituït a causa de les crítiques en un article a la premsa a política exterior dels Estats…
la Pobla de Farnals
L’església de la Pobla de Farnals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca, que s’allarga d’W a E fins a la mar, on té un petit sector de platja baixa canviada en part per la construcció d’un port esportiu.
El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment, el 40% de…
Paiporta
La Plaça Major de Paiporta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al S de la ciutat de València i travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent.
El territori és totalment pla, travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent l’agricultura, tota de regadiu, que ocupa el terme, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Faitanar i també en un petit sector la de pous Els principals conreus són els d’hortalisses i de tarongers 80 ha El 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris, i el 10% pels arrendataris L’activitat industrial ha tingut un fort desenvolupament els darrers anys mobles, xapes i taulers de fusta, teixits i joguines L’augment demogràfic, com a tota l’Horta, ha estat constant i moderat fins el…
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina