Resultats de la cerca

Autodidacte S'inicià a La Sardana 1921 i collaborà a diverses publicacions, com La Mainada , L’Estevet , L’Esquella de la Torratxa i Papitu Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboyls

L’escriptor més fecund del s XIV, en les seves obres, sobretot a Reci besední ‘Discursos de les vigílies’ i Reci nedelní a svátecní ‘Discursos dominicals i festius’, criticà l’autoritat eclesiàstica, la credulitat en els miracles, etc, i exposà tesis semblants a les de Wycliffe, que el fan un precursor dels hussites i de la Reforma

En esclatar la revolta del 1848 fou delegat de Lodi dins el govern provisional de la Llombardia, des d’on s’oposà a la unió amb el Piemont Escriví Storia d’Italia dal 1815 al 1867 , de tendència republicana, i Storia della Chiesa per un vecchio cattolico italiano 1878, severa crítica de l’Església del s XVI

Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, entre el 1934 i el 1938, setanta obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica Hi inclogué alguna comèdia de producció pròpia com Tota una dona 1938, estrenada el 1937 També escriví, conjuntament amb Ramon Vinyes, L’espardenyera del barri , que ha restat inèdita

Lletrat adepte als texts confucians guwen escriptura antiga influïts pel taoisme, adoptà una postura molt crítica davant les creences religioses, que identificava amb les supersticions A la seva obra Lun Heng negà la supervivència de l’ànima, sostingué que la natura humana no és bona ni dolenta i defensà un naturalisme determinista radical, escèptic i negatiu

Nascut d’una escissió dins d’ Un tros de paper , publicà 33 números 10 de juny de 1866- 20 de gener de 1867 Tot i l’èxit de venda, fou suspès per l’editor, Innocenci López , perquè les circumstàncies del moment no eren pas favorables a l’humor ni a la crítica, ni que fos de costums

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de nombroses…

Estudiant a Coïmbra, es vinculà al grup contrari a l’estètica del Romanticisme conservador en la polèmica coneguda per la “Qüestió de Coïmbra”, de la qual nasqué la moderna literatura portuguesa Participà en les Conferències Democràtiques del Casino de Lisboa 1871, punt de partença del socialisme portuguès Diplomàtic des del 1869, visqué quasi sempre fora de Portugal A París es posà en contacte amb el simbolisme La seva obra mostra una etapa realista, sota la influència de Proudhon, la crítica religiosa de Renan i Feuerbach, el positivisme de Comte i, en l’aspecte literari, Flaubert…

Llicenciada en filologia anglesa i francesa El 1979 fundà el grup Atelier, que dirigí fins el 1987, en què organitzà l’Escola de Teatre d'Errenteria Guipúscoa, la qual dirigí fins el 1993 Com a dramaturga estrenà Dantería 1984, Procesados 1986 i Antihéroes 1991 Consolidà la seva trajectòria escènica amb la companyia UR Teatro, que creà el 1987 i amb la qual muntà distintes versions de Shakespeare Sueño de una noche de verano 1992, que obtingué els premis Nacional de Teatro i del Festival Internacional del Caire 1993, el premi de la Crítica de València 1994 i el premi al millor espectacle del…