Resultats de la cerca

És essencialment un conreu al guaret en què, després de segar el blat, hom treu el rostoll amb una feina superficial de 2 a 4 cm a fi de trencar els capillars per on s’evaporaria l’aigua i facilitar el naixement i la posterior destrucció de les males herbes Després de cada pluja, hom passa pel camp un rascle per a trencar els capillars, i en el cas que les males herbes creixin molt, hom remou a fons el terreny passant-hi després el rascle Quan hom preveu que ha de ploure força, cal llaurar fins a uns 15 cm perquè el terreny pugui emmagatzemar aigua A la tardor hom sembra tenint cura…

En un establiment de terres de la sagristia de la catedral de Barcelona fet el 1155 a Moragues i a la seva muller Guisla s’esmenta una propietat al costat de l’església de Santa Cecilia, de la parròquia de Parets Segles més tard, el 1424, les visites pastorals fan esment d’una capella eremitana de Santa Cecília a Parets, situada prop de la casa Massot N’hi ha notícies fins el 1610, que es diu que es trobava a cura de Sebastià Massot A Gallardo apunta la possibilitat que es tractés de la capella de Sant Cosme i Sant Damià, propera al mas Moragues, documentada des del 1571 i que…

Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels jesuïtes El cap de l…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president de la junta de…

Estudià la carrera militar, ascendí a capità d’artilleria 1879 i es retirà amb el grau de comandant, el 1882, per a dedicar-se a la pintura Fou deixeble de Simó Gómez a Barcelona 1876-80 i d’Édouard Détaille a París El seus temes predilectes foren els cavalls i les escenes hípiques i militars, que sabé interpretar amb anecdotisme i pulcritud A l’exposició de belles arts de Madrid 1887 presentà Un Vivac, La primera cura, En el camp de maniobres, i a l’exposició de belles arts de Berlín 1891 aconseguí la medalla d’or amb Maniobres de divisió Illustrà l’obra de Francesc Barado La…

Membre de la generació del 1900, fou un dels renovadors de la literatura xilena El 1904 participà en la fundació de la Colonia Tolstoiana, que postulava la unitat de l’home amb la natura, la vida comunitària i la dedicació a les obres de l’esperit Fou cònsol a Calcuta 1907 i visqué, entre altres llocs, a Madrid, Londres, París i Istanbul Dirigí la revista Luz y sombra La seva novella Juana Lucero 1902, influïda pel naturalisme rus i per Balzac, és una transposició al marc xilè d’una visió realista i metafísica, on la protagonista, filla natural d’un polític, esdevé una prostituta Unes altres…

Ha estat professor a les Universitat de Torí i Viterbo, i actualment és catedràtic d’història econòmica a la Universitat de Venècia, d’on és degà de la facultat de lletres i filosofia A la dècada dels anys seixanta, i arran de la crítica a la història social que s’havia escrit fins aleshores, fou un dels impulsors, al costat de Carlo Ginzburg, Edoardo Grendi i Franco Ramella, de l’anomenada microhistòria italiana Ha estat codirector de la revista Quaderni storici i director de la collecció “Microstorie” de l’Editorial Einaudi Ha publicat L’erità immateriale Carriera di un esorcista nel…

Fou fundat a Lleida el 20 de desembre de 1938, després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco Editat per Prensa del Movimiento fins el 1976, després se'n féu càrrec l’estat fins el 1984, que fou tancat, i reaparegué el 1985 després de comprar la capçalera una empresa formada per empresaris lleidatans Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que sortí Diario de Lérida 15 de maig de 1966 Tenia especial cura de la temàtica agrícola, una notable difusió entre la pagesia lleidatana i publicava alguns articles i informacions en català Després de l’elaboració d’un estudi per a…

En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes  La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda  Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film nord-americà…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al marge dret del riu Cardener enfront de l’església de Santa Maria Degué començar com a capella rural, però aviat s’hi congregà un grup de donades que es regiren segons l’orde de Sant Agustí, per tornar després a capella rural Estigué sota el domini del paborde de Manresa, bé que, al final, els consellers tenien la cura de l’edifici L’església apareix esmentada l’any 1268 amb unes donades que seguien l’orde de sant Agustí i estaven sota la supervisió del paborde de Manresa El 1306 apareix la primera priora A partir del 1457, a…