En un establiment de terres de la sagristia de la catedral de Barcelona fet el 1155 a Moragues i a la seva muller Guisla s’esmenta una propietat al costat de l’església de Santa Cecilia, de la parròquia de Parets. Segles més tard, el 1424, les visites pastorals fan esment d’una capella eremitana de Santa Cecília a Parets, situada prop de la casa Massot. N’hi ha notícies fins el 1610, que es diu que es trobava a cura de Sebastià Massot. A. Gallardo apunta la possibilitat que es tractés de la capella de Sant Cosme i Sant Damià, propera al mas Moragues, documentada des del 1571 i que tingué culte fins a la desamortització (1839), època en què era propietat dels mercedaris. No sembla però possible perquè fins a l’inici del segle XVII consten totes dues capelles conjuntament amb els titulars de Santa Cecília i dels Sants Metges, Cosme í Damià.