Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
coll
Geomorfologia
Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, sovint utilitzada per a transitar d’un vessant a l’altre.
disfòria
Psicologia
Trastorn de l’humor caracteritzat per la depressió, un malestar físic o psíquic i un sentiment general d’insatisfacció d’un mateix.
És oposada a l' eufòria
fossa ilíaca externa
Anatomia animal
Gran depressió triangular en la cara externa de l’ili en la qual s’insereixen els músculs glutis i el recte anterior.
el Túria
El Túria al seu pas per Bugarra
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
Inhibició de l’impuls sexual
Definició És anomenada inhibició de l’impuls sexual la mancança acusada i persistent del desig sexual o libido que en cert grau està present en tothom en condicions normals En realitat, resulta difícil d’establir de manera generalitzada una definició categòrica, ja que el grau d’apetit sexual considerat com a normal és molt variable en cada persona i fins i tot depèn o és modificat per moltes circumstàncies, tant educatives o socials com interpersonals Per això, sol ésser més senzill reconèixer la situació com una veritable dis-funció quan es verifica una disminució notòria de l’apetit sexual…
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…
Avinyonet del Penedès

Església de Sant Pere d’Avinyonet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral Catalana i els contraforts del massís de Garraf.
Situació i presentació El municipi d’Avinyonet del Penedès és situat a la banda de llevant de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 29,13 km 2 Limita al NW amb el terme de Santa Fe del Penedès, al N amb l’enclavat del Cortei o Cortell, del municipi de la Granada, i amb Subirats, a l’E amb Olesa de Bonesvalls, al S amb Olivella Garraf i Olèrdola i a l’W amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada El poblament del terme és molt disseminat El cap de municipi és Avinyó Nou, el nucli de poblament més important del terme Altres nuclis habitats són Clariana, Collblanc, la…
Vilobí d’Onyar
Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina