Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Berenguer d’Oms i de Mura
Història
Cavaller i conseller reial.
Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…
Sargon I d’Accad
Història
Rei semític d’Accad (2371-2316 aC), dit el Gran, fundador d’aquest regne i de la dinastia d'Accad
.
Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà Subartu i…
Jerónimo Valdés y de Noriega
Història
Militar
Militar asturià.
Comte de Villarín Es destacà en la guerra contra Napoleó 1808-14 i més tard lluità contra els independentistes del Perú assolí victòries que li valgueren el grau de general 1823, però participà en la derrota d’Ayacucho 1824 i fou repatriat En esclatar la primera guerra Carlina, comandà les forces isabelines, però aviat cedí el càrrec al general Quesada Fou capità general de València 1834-35 i de Catalunya 1838-39, on substituí el baró de Meer Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l’existència de grups polítics als quals atribuïa…
Tukulti-Ninurta I
Història
Rei d’Assíria (1243-1207 aC).
Fill de Salmanassar I , sotmeté 1244-43 aC amb una gran brutalitat els qutu , que habitaven els Zagros SE d’Assíria i el país dels subari , que comprenia deu estats hurrites situats al curs superior del Tigris, dirigits segurament per Eḥli-Tešub d’Alzi, submissió que significà el control de les mines de coure d’Ergani Maden i de les rutes que menaven a Anatòlia Al nord, derrotà quaranta caps dels països nairi futur regne d’Urartu i arribà fins al llac Van o d’Úrmia Finalment 1234 aC vencé Kaštiliaš IV 1243-35 aC, rei cassita de Babilònia, país que sotmeté Una sèrie de revoltes als països…
Imre Thököly

Imre Thököly
© Fototeca.cat
Història
Patriota hongarès.
Es distingí en la lluita per la independència contra Àustria El 1678 es posà al capdavant d’un exèrcit, constituït per refugiats residents a Transsilvània, que aconseguí d’ocupar el nord d’Hongria Ajudat per Turquia, en guerra amb l’emperador Leopold I, vencé els austríacs 1681 Es casà amb Ilona Zrínyi, vídua de Francesc I Rákóczy Després de la desfeta turca a Viena 1683, es deteriorà la seva posició i el 1685 fou empresonat pels turcs, que sospitaven tractes secrets entre ell i Leopold I Alliberat el 1688, el soldà li forní un exèrcit de 9 000 homes, que no obtingué, però, suport de la…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes, especialment les…
‘Abbas I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1567-1629) de la dinastia safàvida.
Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà 1590 L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia 1603-07, i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic 1623 A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d’Ormuz En…
Constantí V
Història
Emperador bizantí (741-775).
Fill de Lleó III Isàuric, el qual l’associà, de molt jove, al govern Participà en la victòria del seu pare sobre els àrabs 740 Derrotà el seu cunyat Artavasdos 742, que havia usurpat el tron Recuperà Xipre, frenà l’avanç dels àrabs i restablí el prestigi de l’Imperi als Balcans per la seva actuació contra búlgars i eslaus Hagué de cedir, però, l’exarcat de Ravenna als llombards 751 Iconoclasta convençut, perseguí els qui veneraven les imatges, especialment els monjos, i convocà contra ells un sínode a Constantinoble 754 Aquests fets li valgueren el descrèdit del món ortodox i enterboliren les…
Constant II
Història
Emperador bizantí (641-668).
Succeí el seu pare Constantí III, després de desposseir el coemperador Heraclones S'enfrontà als àrabs, que s’apoderaren d’Egipte després de la caiguda d’Alexandria 646 i que el 655 li infligiren una greu derrota naval Aprofitant les lluites internes de l’islam, signà la pau el 659 Renuncià a la recuperació de Síria i Egipte i desembarcà a Itàlia 662, on combaté els llombards S'establí a Siracusa, des d’on protegí Sicília i el nord d’Àfrica dels àrabs, mentre l’Àsia Menor tornava a ésser saquejada Intentà d’imposar la unitat dins l’Església prohibí les disputes religioses a l’edicte Typos 648…
Robert Devereux
Història
Militar
Militar i cortesà.
Segon comte d’Essex, fou famós per les seves relacions amb la reina Elisabet I d’Anglaterra de la qual fou privat des de molt jove Ambiciós i aventurer, Robert Devereux participà en els conflictes bèllics del seu temps Lluità contra les tropes imperials castellanes als Països Baixos, a Castella, a Lisboa i contra els catòlics a França Comandà diverses vegades les forces angleses contra els revoltats irlandesos, però la derrota que obtingué el 1599 juntament amb la seva deserció i les seves intrigues li valgueren la pèrdua del favor de la reina i dels càrrecs polítics Encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina