Resultats de la cerca

Forats excavats a la roca, d’utilització i finalitat desconegudes, en un indret ple de vestigis alt-medievals F Junyent-A Mazcuñan En un codinar de la Vall dels Horts, proper a les dues tombes que hi ha excavades en uns blocs O de pedra i que hom ha cognomenat de Sant Genís, hi ha tres forats circulars perforats en una roca, els quals mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida El més petit fa 4 cm de diàmetre i 5 cm de fondària A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm fins al fons El tercer, que…

Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls, etc A la…

Situació Diversos forats horitzontals i alguns solcs fets en algunes de les roques de Puig Ventós, a tocar de les sepultures, testimonien l’existència de construccions Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per arribar-hi és, doncs, el mateix que cal seguir per veure les sepultures Imposant roca amb una sèrie de forats a la zona superior i un tall a la part lateral Segurament hi devia haver adaptada alguna construcció de fusta J Bolós Construccions A l’extrem…

Germà del primer marquès de Castelar, fou cavaller d’Alcántara i de Sant Jaume De família originàriament gallega, s’educà al Milanesat es féu jesuïta, orde que després abandonà, on el seu pare, Lucas Patiño e Ibarra, era veedor general de l’exèrcit Allí el conegué el primer Borbó hispànic, que el portà a la seva cort, després de la batalla Luzzara 1702 En la guerra de Successió d’Espanya començà la carrera administrativa, amb la intendència d’Extremadura 1711, i fou el primer que exercí aquest càrrec a l’Estat espanyol, segons el pla Bergeyck El ministre francès Orry el destinà el 1713 al…

El pes del deute públic va continuar marcant l’escenari econòmic del 2016, amb el dubte de si hi hauria noves rèpliques de la inestabilitat financera del país El Govern d’Alexis Tsipras va impulsar un nou paquet de reformes sobre les pensions i els impostos, sobretot els indirectes Aquesta mesura es va fer en contrapartida de menys exigència en la reducció del dèficit, a través de moratòries en els pagaments d’aquest deute públic En tancar l’any, el deute públic va ser del 181,6%, i el balanç del compte corrent de l’Estat va mantenir-se sense excedents Amb aquest panorama de retallades i…

Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…

Situació Sitges excavades a la roca utilitzades fins a èpoques ben tardanes per a l’emmagatzematge del gra i la producció de vi ECSA-JI Rodríguez En un aflorament rocós situat uns 100 m al nord del poble de Torre-serona, conegut com el Calvari, hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges A l’extrem ponentí d’aquesta roca molt grossa hi ha una creu, la qual dona el nom a l’indret Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029166 Torre-serona és a uns 6 km de Lleida per la carretera LP-9221 Per a anar al lloc on són les sitges cal travessar el carrer principal del poble i seguir la carretera…

Els primers mecanismes que es posen en marxa per a la reposició intracellular d'ATP durant l’activitat muscular formen part de l’anomenat metabolisme anaeròbic , és a dir, el que es realitza en absència d’oxigen En general, les fibres musculars obtenen l'ATP que necessiten per a garantir llurs requeriments energètics mitjançant la combustió o oxidació dels nutrients que emmagatzemen, particularment el glucogen format per llargues cadenes de molècules de glucosa enllaçades entre elles Tanmateix, per a la combustió dels nutrients és indispensable la presència d’àtoms d’oxigen en quantitats…

Tall d’una antiga extracció d’àrids, al con volcànic de la Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, que mostra diferents nivells de materials projectats pel volcà Ernest Costa La zona volcànica del Gironès i la Selva 22, entre els principals espais naturals del sistema transversal Tot i que la Garrotxa reuneix la major part de volcans quaternaris de Catalunya, els centres eruptius de dimensions més grans pertanyen al Gironès i la Selva Es tracta de tres volcans, el puig de la Banya del Boc i el puig d’Adri, al Gironès, i la Closa de Sant Dalmai, entre aquesta comarca i la Selva El puig de la Banya del…

El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De fet, va ser l’…