Resultats de la cerca
Es mostren 5064 resultats
Joan Solano Rovira
Rem
Remer.
S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980
Salvador Vergés Soler
Rem
Remer.
Competí pel Club Natació Banyoles i pel Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanyaen dos amb timoner 1977, 1978, en quatre amb timoner 1979 i en vuit amb timoner 1977, 1979 També fou campió del món juvenil 1976, guanyà una medalla de bronze en doble scull en el Campionat del Món absolut 1976 amb José Manuel Bermúdez i una medalla d’or als Jocs Mediterranis 1979 en vuit amb timoner Disputà la prova de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de Moscou 1980
alabarda
alabarda suïssa (s XVI)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà
Monestir de Castillo de Sos
Art romànic
Molt probablement hi hagué a Castillo un monestir femení o doble tal vegada relacionat amb Orema, segons hom pot deduir de la donació que una tal Cenó sanctimonialis amb el seu fill Fedac van fer al monestir d’Ovarra i a l’abat Ató II d’una vinya a la vila de Castillo, al lloc dit Gausac Ramon d’Abadal data aquest document de vers el 988, però, segons els testimonis, cal situar-lo a la mort de Sanç III de Pamplona 1036-1040
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
Gonçal Comellas i Fàbregas
Música
Violinista i director d’orquestra
.
Deixeble de JMassià, BKatone i YMenuhin Es presentà com a solista al Palau de la Música Catalana el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms Ha estat premiat en els concursos Carl Flesch 1972, JThibaud 1975 i Reina Elisabeth 1976 El 1972 interpretà amb Yehudi Menuhin el Doble concert de Bach en el Festival de Londres L’any 1989 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, succeint Juan José Olives 1986-1988 i Joan Pàmies 1988
Enric Falcón Soldevila

Enric Falcón Soldevila
Arxiu E. Falcón
Esquaix
Jugador d’esquaix.
Ha competit amb l’Squash Lleida 1987-2004, amb el qual assolí el Campionat de Catalunya de clubs 2000 i la Copa del Rei 2002, i amb el Club Natació Lleida 2004-10 Fou doble campió d’Espanya 1991, 1998 i de Catalunya 1991, 1992 de segona categoria, i guanyà el Màster Català absolut 1999 Formà part de la selecció catalana que aconseguí quatre Campionats d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2008 Ha compaginat les tasques de jugador amb les d’entrenador en els clubs on ha jugat
Mare de Déu de les Peces

Vista general de l’església de la Mare de Déu de les Peces, a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del terme d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a l’E del poble d’Alàs, sobre un serrat que domina la riba esquerra del Segre.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost
Torres d’Alàs

Panoràmica de Torres (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), de caràcter disseminat, al N del terme, a la dreta del Segre, al cim d’un serrat a 883 m d’altitud.
L’església de SantPere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre
joc
Música
En l’orgue, conjunt de tubs d’un mateix tipus -de mides diferents per a poder produir notes diferenciades- pensats i harmonitzats per a aconseguir un mateix timbre.
Jocs de tubs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura L’accés de l’aire als tubs d’un determinat joc es regula per una plaqueta o tirador -anomenat també registre- situat en la consola de l’orgue, on consta el nom del joc, l’alçària del tub més greu i, generalment, el nombre de fileres que conté, si és que en té més d’una Un cop accionat el tirador corresponent a un joc concret, l’aire -degudament comandat pel teclat- pot accedir als tubs d’aquest joc Cada joc aporta a l’orgue el color sonor que li és propi, i la valoració que es fa de l’instrument depèn essencialment del nombre, de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina