Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
Royal de Luxe
Teatre
Companyia francesa nascuda a Ais de Provença el 1979 amb l’espectacle Le Cap Horn, sota l’orientació de Jean-Luc Courcoult.
Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…
Ernest Renan
Filosofia
Historiografia
Historiador i crític de les religions i filòsof francès.
Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva aportació…
Eric Rohmer
Cinematografia
Pseudònim de Maurice Schérer, director cinematogràfic francès.
Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els…
Michel Tournier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill de germanistes, estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i s’especialitzà en l’obra de Kant En retornar a França, no superà les oposicions per a exercir l’ensenyament públic agrégation i aleshores es dedicà professionalment a la ràdio i la televisió Posteriorment féu traduccions de l’alemany per a l’editorial Plon Iniciat tardanament en la literatura, la seva primera novella Vendredi ou les limbes du Pacifique 1967, una recreació del relat de Robinson Crusoe, tingué una gran repercussió, com també les tres següents, allegories de rerefons filosòfic construïdes sobre el seu gran…
Étienne Drioton
Història
Canonge i egiptòleg francès.
Fou director del departament d’antiguitats egípcies del Musée du Louvre 1936-52 Establí les bases per a desxifrar l’escriptura egípcia
Samotràcia
La Victòria de Samotràcia (segles III-II aC), escultura trobada el 1863 a l’illa grega del mateix nom (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Illa
Illa grega de la mar Egea, Grècia, al nomós d’Hebros, davant la costa macedònica.
Travessada per una serra que culmina al mont Fengari 1600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el segle VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de Victòria de…
deessa
Venus de Milo (segle II) (Musée du Louvre). Venus fou venerada com a deessa de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat
© Corel Professional Photos
Religió
Divinitat de sexe femení.
Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter, etc En…
Pisanello

Madonna de la Guatlla (1420), de Pisanello (Museu de Castelvecchio, Verona)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Antonio Pisano, pintor i medallista italià.
Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església de Santa…
L’Indépendant
Periodisme
Principal diari de la Catalunya del Nord, imprès a Perpinyà.
De tendència republicana, fou fundat el 1845 Esteve Aragó posà com a redactor en cap Pierre Lefranc, que hi atacà el prefecte i el general De Castellane No pogué sortir del 1853 al 1869 Fou antiboulangista amb Juli Escarguel, i després, amb Emmanuel Brousse i Eugeni Sauvy, esdevingué l’òrgan del partit oportunista Després de la Segona Guerra Mundial, acusat de collaboracionisme, fou substituït per Le Républicain , però la capçalera original fou recuperada el 1950 Es presenta com a Grand quotidien républicain d’information du Midi Des del 1932 fa una edició destinada al…
Coypel

Déu Totpoderós en la seva Glòria (1715), d’ Antoine Coypel , detall del sostre de la Capella Reial del castell de Versalles
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina