Resultats de la cerca
Es mostren 1891 resultats
estils pompeians
Art
Sistemes decoratius de la pintura mural romana des del període republicà fins al flavi.
Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…
Ramon Picó i Campamar

Ramon Pico i Campamar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Escriptor.
Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…
,
Thomas More
Filosofia
Història
Política
Humanista i polític.
Educat a la Saint Anthony School amb Nicolau Holt, fou patge del cardenal-arquebisbe de Canterbury, John Morton 1489-92 passà, després, successivament, al Canterbury College d’Oxford 1492-94 i, per estudiar lleis, al Lincoln's Inn 1496 i a Londres Influït per John Colet , s’estigué quatre anys a la cartoixa de Londres 1500-04 en sortí i es casà amb Jane Colet, de la qual tingué quatre fills morta ella 1511, es casà amb Alice Middleton la reunió de fills, filles, gendres i nores donà lloc a l’anomenada escola de More 1511-34 En la seva carrera pública fou undersheriff de Londres 1510, membre…
Jordi Casanovas i Güell

Jordi Casanovas i Güell
© TNC / David Ruano
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Estudià enginyeria de telecomunicacions i belles arts a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 2005 Es formà com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre de Barcelona És autor de nombroses obres teatrals, que generalment dirigeix, centrades en temes polèmics d’actualitat i en les quals destaca l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir Destaquen les obres Les millors ocasions 2002, premi Josep Robrenyo, Beckenbauer 2005, premi Ciutat d’Alcoi, Estralls 2006, premi Ciutat de València, la trilogia Hardcore videogames premi Crítica Serra d’Or…
anàlisi fonamental
Economia
Estudi de tota la informació sobre valors en borsa i d’altres amb l’objectiu de prendre decisions d’inversió eficients.
Per a fer-ho, calen molts elements d’informació L’anàlisi fonamental serveix per a reunir tots els elements disponibles i arribar a argumentacions i conclusions Es fonamenta en l’anomenada teoria de la base sòlida, segons la qual tot instrument d’inversió, siguin accions o immobles, es troba fortament lligat a un valor intrínsec, determinat per un estudi acurat de les condicions actuals i les perspectives de futur Un dels principals estudiosos d’aquesta tècnica fou John BWilliams, tot i que molts atribueixen la paternitat d’aquest sistema d’anàlisi a SEliot Guild El…
separatisme
Política
Voluntat atribuïda a un grup humà, localitzat geogràficament i que té una real o suposada personalitat regional o, més sovint, nacional, de separar-se de l’estat del qual forma part per constituir, en exercici del dret dels pobles a l’autodeterminació, un nou estat independent i plenament sobirà.
S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per tant, la seva…
rubidi
Química
Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent grup Ia de la taula periòdica, quart membre de la família dels metalls alcalins.
Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…
Partito Comunista Italiano
Política
Partit polític italià, precedent de l’actual Partito Democratico
.
Fou creat el 1921, arran del congrés de Liorna, per A Gramsci, A Bordiga i P Togliatti, de l’ala dissident de l’extrema esquerra del Partito Socialista Italiano Dissolt el 1926 pel feixisme, s’organitzà clandestinament mentrestant Bordiga havia estat expulsat del partit i tingué molta importància en la Resistència italiana durant la Segona Guerra Mundial Acabada la guerra i fins el 1947 formà part del govern de coalició juntament amb cinc altres partits antifeixistes A partir del 1956, arran de la desestalinització a Rússia i de la repressió de la revolta hongaresa, Togliatti preconitzà la…
cigonyal

Cigonyal d’un motor de quatre cilindres amb tres suports de bancada o colls
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació (motors d’explosió, per exemple), o viceversa (premses mecàniques excèntriques).
També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos, quatre o sis cilindres que tenen els monyons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina