Resultats de la cerca
Es mostren 9946 resultats
Jacques Gaillot
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que ell mateix qualificà de “bisbe sense seu…
tractat de París
Història
Tractat firmat el 10 de febrer de 1763 entre França i Anglaterra, que marcà la fi de la guerra dels Set Anys.
Per aquest acord, que consagrava la victòria anglesa sobre França i Espanya, França cedí a Anglaterra el Canadà i l’est de la Louisiana, i abandonà el Senegal, la Dominica, Saint Vincent, Tobago i Grenada, i Menorca retornà als anglesos, als quals havia estat arrabassada el 1756 Espanya, al seu torn, cedí Florida a Anglaterra i, en compensació, rebé de França l’oest de la Louisiana
comtat de París
Història
Territori dins el ducat de França, que des del duc Robert el Fort (mort el 866) pertangué als robertins per raó del matrimoni d’aquest amb Adelaida, vídua del comte Conrad, fins al duc Hug el Gran (mort el 956), el fill del qual, el rei Hug I Capet, l’incorporà a la corona amb el ducat de França.
Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el…
Francesc Puig i Espert
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalanoaragonesa Professor d’institut, participà en la fundació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Secretari de la Joventut Valencianista Republicana 1915 fundador del partit radical socialista a València S’exilià a França el 1939 Publicà les narracions Raça vençuda 1915 i Nits d’hivern 1919 i els volums poètics Les jornades 1920, amb pròleg de JM Lopez-Picó, Esberles del cor 1914 i Hortolans 1967 Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima
,
Nancy
La plaça Stanislas de Nancy
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del departament de Meurthe i Mosel·la, França.
Situada a les ribes del Mosella, del Meurthe i del canal navegable del Marne al Rin, es destaca pel conjunt urbanístic s XVIII, format per la plaça Stanislas, l’arc de triomf i la plaça de la Carrière, tancada pel palau del govern i vorejada per la gran zona verda de la Pépinière Ultra un centre administratiu, és també nucli industrial siderúrgic i metallúrgic, funció derivada de la seva situació prop dels importants jaciments fèrrics lorenesos Les àrees industrials modernes se situen a Heillecourt, al S, Seichamps, al NE, i Ludres, al SE, mentre que el sector de Le-Haut-du-Lièvre constitueix…
Viena
Ciutat
Ciutat del departament d’Isère, al Delfinat, França.
Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual 25 km al N l’ha afavorit Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció Antiga capital dels allòbroges, esdevingué colònia romana Colonia Iulia Vienna Allobrogum , centre de l’Imperi de la Gàllia 258-273 i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàllia meridional segle IV Seu episcopal segle IV, fou elevada a…
País del Loira
Regió de l’W de França, al SE de Bretanya.
Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i sègol, llegums…
Jean-Georges Noverre
Música
Ballarí, coreògraf i teòric francès.
Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el mateix any El…
Jeroni I de Westfàlia
Història
Rei de Westfàlia (1807-14).
Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…
congrés de Praga
Història
Reunió dels delegats de Rússia, Prússia i França celebrada a Praga, durant l’armistici de Pleiswitz (juny-agost del 1813).
Proposat per Àustria, amb l’anuència de Napoleó I, les potències aliades contra França hi concertaren la dissolució del gran ducat de Varsòvia i de la Confederació del Rin, el retorn de Prússia als límits del 1806 i la restitució d’Illíria a Àustria Napoleó I n'acceptà quasi tots els acords, però el congrés i l’armistici ja havien finit i els aliats, juntament amb Àustria, reprengueren la guerra contra França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina