Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…

Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad clásica , 1969…

El 1913 E Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle 1941, de R Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde 1949 de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein Cuando quiero llorar…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses i màster d’ESADE en la mateixa especialitat, adquirí experiència en empreses del sector privat vinculades al port de Barcelona Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, el 1997 fou nomenat gerent del districte de les Corts, del qual esdevingué regidor el 1999 També fou regidor del districte de Sant Andreu 2003 i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, des d’on impulsà l’àrea verda d’aparcament i la pacificació i descongestió del trànsit rodat El juny del 2006, com a conseqüència de l’accés del govern tripartit…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  1992, de…

Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i…

Orquestra de referència a l’Espanya de la segona meitat del segle XX, l’Orquestra Simfònica de la RTVE debutà el 1965 dirigida per Odón Alonso al Festival Internacional de la Societat Internacional per la Música Contemporània, si bé la seva presentació oficial la feu alguns dies més tard al Teatro de la Zarzuela sota la batuta del seu director i fundador, Igor Markevitch A més del mateix Markevitch, n’han estat directors titulars Antoni Ros Marbà 1965-67, Enrique García Asensio 1966-84 i des del 1998, Odón Alonso 1968-84, Miguel Ángel Gómez Martínez 1984-87, Arpad Joó 1988-90 i Sergiu…

Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-Barberá, dr Mondelo, José María Morales, dr Joan Obiols, Francesca…