Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Georges Méliès
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Fou prestidigitador abans de dedicar-se al cinema Descobrí molts trucs cinematogràfics sobre els quals després basà la seva obra, plena de fantasia Realitzà més de 4 000 pellícules, d’una durada d’entre 1 i 15 minuts, on presentava jocs de màgia, viatges extraordinaris, contes fantàstics, esdeveniments històrics, tot allò que podia fer meravellar el públic Entre els seus films cal destacar Le voyage dans la Lune 1902, Le royaume des fées 1903, Le voyage à travers l’impossible 1904, À la conquête du Pôle 1912
Frédérick Tristan
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou professor d’iconologia paleocristiana i del Renaixement a l’ICART de París 1983-2001 Director de la revista Les Cahiers de l’Hermétisme Publicà poesia, texts filosòfics i, sobretot, novelles Le dieu des mouches 1959, Naissance d’un spectre 1969, Le singe égal du ciel 1972, Le monde à l’envers 1980, La cendre et la foudre 1982, Les égarés 1983, premi Goncourt, Venise 1985, L’énigme du Vatican 1995, Stéphanie Phanistée 1998, etc L’any 2010 publicà l’autobiografia Réfugié de nulle part
Henri-Georges Clouzot
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Començà com a guionista, fins que el 1942 realitzà el primer film, L’assassin habite au 21 Després, amb Le corbeau 1943 i Quai des Orfèvres 1947, es destacà com un dels millors especialistes de la trama policíaca, que utilitzà per a exposar idees pessimistes sobre la societat actual L’any 1953, el premi del festival de Canes per Le salaire de la peur 1952 el consagrà definitivament Realitzà posteriorment Les diaboliques 1955, Le mystère Picasso 1956, La vérité 1960 i La prisonnière 1967, entre d’altres
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée
Claude Autant-Lara
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974
Jacques Audiberti
Literatura francesa
Escriptor occità en francès.
Novellista de gran imaginació i riquesa descriptiva Le maître de Milan 1950, Les jardins et les fleuves 1954 i Les tombeaux ferment mal 1964 D’entre la seva poesia, torrencialment retòrica, cal destacar Race des hommes 1937, Toujours 1944 i Ange aux entrailles 1964 El seu teatre, barroc i imaginatiu, d’una gran riquesa lírica, denota influències avantguardistes el llenguatge esdevé una de les seves grans preocupacions Le mal court 1947, La Fête noire 1948, Les femmes du boeuf 1950 i Le cavalier seul 1958
Jean Pélérin
Art
Teòric francès de l’art, anomenat le Viateur i conegut també com a Peregrinus Viator
.
Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI
Lluís de Navarra
Història
Infant de Navarra, comte de Beaumont-le-Roger, Normandia (1365), i duc de Durazzo (1370).
Fill dels reis Felip I i Joana I Fou lloctinent del regne durant les absències del seu germà Carles II Es casà 1370 amb Joana, duquessa angevina de Durazzo Del 1372 al 1376, finançat per Carles V de França, formà l’anomenada Companyia Navarresa de mercenaris, per a reconquerir el regne d’Albània, que havia caigut en poder dels albanesos Karlo Topia i Gjiergj Balša Sortí de Tortosa 1375-76 i ocupà Durazzo, però morí en l’empresa Amb Maria de Lizarazu tingué un fill, origen de la família dels Beaumont
Anna de Pous
Arqueologia
Historiografia
Historiadora i arqueòloga, especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional.
Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els…
Pierre Daninos

Pierre Daninos
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor humorístic francès.
Periodista, fou oficial d’enllaç amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i publicà diverses novelles humorístiques Obtingué anomenada amb Les carnets du major Thompson 1954, sàtira amable dels francesos vistos per un anglès, a l’estil de Maurois, que tingué diverses continuacions De la resta de la seva obra cal citar Un certain Monsieur Blot 1960, Le jacassin 1962, Snobissimo 1964, Le 36 e dessous 1966, Le pyjama 1972, La composition d’histoire 1979, Auto-mémoires 1982 i La France dans tous ces états 1985
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina