Resultats de la cerca
Es mostren 1118 resultats
John Milton
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Fill d’un notari que havia conreat les arts, estudià llengües clàssiques, hebreu i italià sota la direcció de ThYoung, un preceptor presbisterià que el féu interessar per les grans controvèrsies religioses de l’època A Cambridge, influït per Bacon, afirmà la seva aversió a l’escolàstica, mentre iniciava la composició de versos en llatí elegia In adventum Veneris El 1629 l' Ode on the Morning of Christ's Nativity marcà el començament de la seva maduresa artística El model dels cançoners italians li serví per a aconseguir l’estil heroic que l’havia de caracteritzar Compongué en italià diversos…
Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes
Esport general
Associació sense ànim de lucre amb seu central a Barcelona que té com a objectiu el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes.
Fundada el 5 de maig de 1998, dona suport a les federacions i associacions catalanes en l’àmbit econòmic, legal i organitzatiu i difon l’activitat de les seleccions catalanes de tots els esports El primer president fou Jaume Llauradó Tingué com a document impulsor l’informe jurídic de l’advocat belga Jean-Louis Dupont advocat del cas Bosman, el qual n'avalava la legitimitat dels objectius El 1999 rebé el suport del Parlament de Catalunya Una de les primeres campanyes fou la recollida de signatures se n’obtingueren 521249 per a aconseguir, a través d’una iniciativa legislativa popular, la…
,
Sant Martí d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat poques…
Castell de la Terrassa (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes ECSA – A Villaró Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar Mapa 34–10215 Situació 31TCG697905 Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena que separa el…
Sant Pau de Seguries
Art romànic
El lloc de Seguries apareix des d’un començament vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses El primer esment data de l’any 898 i es tracta d’una venda d’una “ pecia de terra sita in loco apellato Seguries ” L’any 926, Guinedella, vídua de Teudemon, lliurà un gran alou situat a la vall de Seguries com a dot de la seva filla Elo, que entrà com a monja al monestir de les Abadesses els béns de Teudemon procedien d’un precepte del rei dels francs, i aquest fou, per tant, un dels primers repobladors de la vall, que fou aprisiada i organitzada entorn de l’any 880 La venda d’una peça de terra…
Vilatge de Sueix (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Indret conegut actualment com les Dues Roques, on hi hagué el vilatge medieval de Sueix ESG Façana meridional d’aquesta església, molt transformada, on s’obre el primitiu portal, refet ECSA - JA Adell L’antic vilatge de Sueix és situat a l’indret conegut actualment com les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Fontvella Mapa 32-10 213 Situació 31TCG149987 S’accedeix a aquest vilatge per la carretera que surt del barri de Sant Aventí, a l’E del Pont de Suert, i puja pel barranc de Raons cap a Gotarta Uns 2,5 km abans d’arribar a…
Santa Maria de Torrebaró (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Interior de l’església, on és visible a la part inferior de l’actual absis el semicilindre absidal original ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és a l’extrem sud de l’abandonat nucli de Torrebaró, a ponent de Montanyana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG058704 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt en direcció nord, a l’alçada del km 83 de la carretera N-230, entre Viacamp i el Pont de Montanyana A uns 3 km de recorregut, just al cim d’un coll, surt una pista a la dreta que al cap d’1 km arriba al nucli de Torrebaró JAA-MLIC Història El lloc de Torrebaró gaudia de la categoria…
Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…
,
Castell de Linyola
Art romànic
La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina