Situació
Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes.
ECSA – A. Villaró
Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG697905.
Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques. De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena que separa el terme d’Aravell del de Bellestar.
Aquesta torre es troba al cim del de més a la dreta; per pujarhi cal evitar enfilar-se per les grieres i fer-ho pel bosquet que puja des del darrer prat.
Història
Just al límit de la jurisdicció del vescomtat de Castellbò, aquesta torre era coneguda antigament com el castell de la Terrassa. La documentació d’aquest castell és abundosa. Trobem el lloc documentat per primer cop el 1019, en unes afrontacions territorials; un segle més tard, el 1108, el castell apareix explícitament mencionat en un conveni entre el bisbe Ot i Ramon Miró. En aquest document, el bisbe cedeix en comanda el castell al vescomte.
El 1611 el vescomte Ramon de Castellbò reconegué la potestat de l’església sobre el castell de la Terrassa, segons havia estat establert en un document anterior entre el bisbe Ot d’Urgell i Ramon Miró I de Castellbò.
La possessió d’aquest petit castell fou causa de noves disputes, que s’acabaren momentàniament per una concòrdia signada el 1167. Quatre anys més tard, el 1171, el bisbe Arnau de Preixens acusà el vescomte Ramon de Castellbò d’haver destruït el castell, cosa que aquest negà. Fou obligat a refer-lo.
El 1199 Arnau de Castellbò renuncià a les pretensions sobre el castell de Montferrer, i lliurà la Terrassa a la potestat episcopal. En una altra concòrdia signada entre la mitra i el vescomte Arnau de Castellbò a l’abril del 1201, aquest renuncia als seus drets i als dels seus hereus al castell de la Terrassa, entre d’altres.
La seva situació, damunt del collet que fa de fita entre el terme d’Aravell —del vescomtat— i de Montferrer —de l’església d’Urgell— explica a bastament aquest rosari de conflictes.
Castell
Planta dels escassos vestigis d’aquest castell.
A. Villaró
Es tracta d’una torre de dimensions reduïdes, bastida sobre un terreny molt erosionat, en una zona de badlands, que ha provocat l’ensorrada de la cantonada oest i el previsible esfondrament de la resta de l’estructura, que ja es desfalca en alguns punts del fonament.
L’aparell de la paret està ben treballat, amb pedres ben escairades. En alguns fragments del pany de paret s’alternen clarament filades de carreus estrets amb d’altres d’amples. El morter és de calç, molt dur. Hi ha força restes d’arrebossat. Actualment, l’alçada màxima de les parets no ultrapassa 1,80 m.
Podem datar aquesta fortificació en època romànica.
Molt a prop de la construcció, cap a l’est, hi ha una mena de corredor obert excavat a terra, d’uns 20 m de llargària i 1 m d’amplària, que s’interromp sobtadament a causa de l’erosió.
Bibliografia
- Miret i Sans, 1900, pàg. 58, 134–9, 149; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 356 pàg. 68; Baraut, 1988, vol. I, pàg. 216.